Criteris teòrics, conceptuals i metodològics de la Fundació

La missió principal de la Fundació Els Tres Turons, és, la promoció i suport a la Salut mental comunitària en les seves vessants preventives, de lluita contra l’exclusió social, assistencials, rehabilitadores, d’integració social i laboral en l’entorn comunitari i formatives. Es inherent a la missió realitzar la tasca de forma participativa, no discriminatòria, amb equitat i potenciant la solidaritat i la capacitat crítica.

1. Això implica desenvolupar diferents programes, activitats i serveis adreçats a possibilitar el major grau de qualitat de vida a les persones que pateixen trastorns mentals de llarga evolució, sense que això hagi de suposar una segregació del seu entorn comunitari i afectiu mes proper, com històricament s’ha vingut fent. Potenciant el seu reconeixement i valoració com a ciutadans i ciutadanes. Afavorint a nivell comunitari els diferents valors adreçats al reconeixement de les possibilitats i capacitats dels altres, potenciant pràctiques solidàries i d’ajuda mútua que evitin les tendències a l'exclusió social a què es veu sotmesa molts cops la persona afectada per aquesta forma de patiment, a l’igual que el seu entorn familiar i afectiu mes proper. Això implica un desenvolupament efectiu dels drets humans i de ciutadania d’aquelles persones que pel fet de patir una malaltia mental els han vist malmesos fomentat la col·laboració entre l’iniciativa social, les administracions públiques i la comunitat per a la realització d’aquests drets.

2. Les activitats de la Fundació Els tres Turons es centren en l’àmbit de la salut mental, entenent que les persones que pateixen trastorns mentals són un col·lectiu al que, històricament, s’ha donat molt poca atenció i pocs recursos. La persona que pateix una malaltia mental greu, forma part d’una minoria aïllada que, tant ella com el seu entorn afectiu mes proper, pateix més del compte, i amb moltes dificultats d’adaptació. Socialment se la considera perillosa per a la societat, producte d’estereotips i d’imatges deformades i molt allunyades de la realitat. Tots aquests elements fan que encara estiguin molt arrelades les tendències socials a l’exclusió social i la marginació.
   Aquesta pràctica entenem que ha de ser contemplada des de la perspectiva de la Salut Mental Comunitària i des d’una vessant multidisciplinària i d’un marc de relacions de grup i de convivència dins el propi entorn social, que es basi en la participació efectiva de les persones usuàries. Desenvolupant pràctiques de partenariat i de coparticipació individual i social, com dels equips professionals des d'una vessant interdisciplinària, i també en especial, de la comunitat, entesa aquesta com potencial agent de salut. No pas uniformitzadora sinó escoltada des de l’univers individual i social al mateix temps. Aquest és un criteri que pot ser aplicat a la sanitat en el seu conjunt, una sanitat que entenem sota un model de salut pública, universal, comunitària, no cronificant, descentralitzada i de caire bàsicament preventiu. Aquesta metodologia ve justificada perquè entenem que no es pot aplicar al trastorn psíquic un model exclusivament mèdic, ja que, més que d'una malaltia, es tracta d’una “situació psicosocial” que exigeix ser contemplada des de diferents vessants: mèdica, psicològica i social, i demana una resposta des de cada una d’elles.

3. L’objectiu es desenvolupar i afavorir des de l’iniciativa social formes alternatives a l'institucionalisme cronificant i segregador en l'atenció pública i universal a les persones que pateixen trastorns mentals que ho necessitin. Intervenint amb pràctiques concretes contra totes les formes i tendències a l'exclusió social que es puguin desenvolupar, fomentat i facilitant itineraris de vida adreçats al desenvolupament de la autodeterminació personal i social.

4. Aquest criteri fundacional s'ha orientat des de la perspectiva de la Salut Mental Comunitària. És a dir, que la intervenció es concebeix com una intervenció pràctica en i amb la comunitat. Aquest criteri és fonamental si entenem que aquesta pràctica ha d'estar basada en la solidaritat, l’esperança, l'equitat i el foment de l'ajuda mútua. El treball en les diferents vessants pel reconeixement concret i la realització efectiva dels drets humans i de ciutadania dels homes i dones malalts mentals és la guia que dóna la pauta inicial pel desenvolupament de les diferents accions que es realitzen.

»amunt