Portada  separador  Arxiu
Des d'aquesta secció d'HISTORIAL pots consultar les notícies que ja NO són d'ACTUALITAT
  separador   Contacte  separador  Castellano  separador  Català  separador  On som   separador  Mapa Web
separador
 
 La Fundació
 Coneix la Fundació
 Àmbits d'intervenció
 Els nostres serveis i programes
 Empresa d'inserció
 Participació comunitària
 Club social
 Com pots col·laborar
 Col·laboradors
 
 
 Documents
 Patronat
 Codi ètic
 Memòries
 Arxiu Documental
 Enllaços d'interès
 
 
Espais OnLine
La Ràdio: La Puerta de Tannhäuser
Portal del Club Social
 
 
separador

Subscriu-te a la nostra llista de correu

separador
Google
 
separador
Si detecteu alguna errada, si us plau, feu-nos-ho saber a »webmaster
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carta Oberta FÒRUM Manifest ADEMM Manifest CEA


Carta Oberta a l’Opinió Pública

logo Fòrum
Fòrum Salut Mental
vol fer públic, en relació als fets esdevinguts el passat 3 de Maig d’enguany en els que resultà mortauna persona amb malaltia mental durant els procediments per a ser traslladat a un Centre Sanitari,  el següent pronunciament:

Lamentar profundament que una actuació sanitària envers una persona que pateix un trastorn mental, i un trasllat a un lloc d’atenció sanitària ho és,  tingui com a resultat la mort d’aquesta persona.

No és la nostra intenció entrar a analitzar els fets concrets d’aquest incident i les responsabilitats que es dedueixin la qual cosa es farà en altres instàncies i amb més informació i detalls. Tampoc es tracta de realitzar un pré-judici fruit de la nostra desolació i tristesa.

Però sí insistir en que totes i cada una de les actuacions sanitàries que poden ocórrer en els diferents moments de la malaltia mental, han de ser realitzades en la més escrupolosa cura i respecte cap a la persona i cap el seu entorn familiar i social i utilitzant inexcusablement els procediments tècnics, generalment protocol·litzats – en aquest cas el Protocol d’actuació per a l’atenció a les urgències, el trasllat i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malalties mentals”, vigent des del 2001 -, més adequats per a cada situació assistencial.

Tant si aquesta es dóna en el context de l’atenció especialitzada, de l’hospitalària o de la rehabilitadora. Tant si és  en el context d’un Centre sanitari o en el domicili del pacient o en alguna activitat en qualsevol àmbit de la comunitat. Tant si és en règim d’urgència com si és en l’àmbit de l’atenció quotidiana.

Sabem de la complexitat de l’atenció a la malaltia mental més greu, per les seves característiques, pel desplegament tant divers de recursos que necessita i que, a vegades, no son els que exactament oferim i també per que la  presentació de cada  quadre respon a la singularitat  de la  persona que la pateix.

Sabem també de les nostres limitacions, en el saber i  com a professionals,  i evidentment com a essers humans davant d’una escomesa d’aquesta dificultat, sovint d’alta exigència.

Raons de més per a exigir, i exigir-nos,  a tots aquells que estem implicats, els diferents professionals sanitaris, els professionals de l’assistència social, les forces de seguretat, etc el màxim de prudència,  rigor i reflexió contínua sobre el nostre quefer, per a evitar, més enllà dels imponderables,  que successos com aquest tornin a succeir.

Perquè malauradament la malaltia mental encara s’associa a violència i perillositat. Aquesta és una fórmula que la nostra societat té de circumscriure allò que no entén o allò pel que no troba una resposta raonable.

I alguns mitjans de comunicació, més orientats al sensacionalisme que a la discreció, més a la frivolitat que al tracte ponderat, només fan que alimentar aquest estigma.

Estigma  que dificulta la integració social, en tots els nivells, del malalt mental, tan necessari per a la seva milloria, a més de constituir el dret de qualsevol ciutadà.

Estigma que, fins i tot,  pot distorsionar, en cas de no estar alerta, l’actuació dels diferents professionals en valorar els riscos i implicacions en una situació en que cal intervenir.

Fets com aquest, si no són ben esbrinats i si no es prenen, si cal,  les mesures correctores pertinents, només poden fer que representar un retrocés en els processos de normalització social de les persones amb malaltia mental.

Des de Fòrum Salut Mental només podem enviar la nostra solidaritat a la família de la persona desapareguda, mostrar la nostra clara voluntat de seguir  junts amb les associacions d’usuaris i de familiars de malalts mentals en la seva lluita per aconseguir un marc social més favorable per a la integració sense límits de les persones afectades i seguir centrant els nostres esforços en la millora de l’atenció a la salut mental.

Junta Directiva de Fòrum Salut Mental
Maig 2007

Aquesta carta ha estat adreçada a:
Hble. Sra. Marina Geli, Hble. Sra. Carme Capdevila, Hble. Sr. Joan Saura, Il·ltre. Sr. Rafael Ribó, Molt Hble. Sr. Ernest Benach, Ilma. Sra. Sílvia Ventura, Il·lm. Sr. Enrique Molina, Director General de Policía, Fundació Congrés Català Salut Mental, AFAMMCA, ADEMM Usuaris de Salut Mental, FECAFAMM, President consell sector salut mental UCH, Sra. Cristina Molina i Sra. M. Luisa de la Puente.

Per descarregar-la en versió Acrobat Reader »aquí

»amunt

separador
Fundació Privada Els Tres Turons  separador  Barcelona, 2006
 
Creative Commons License
Els continguts d'aquesta web estan sota una llicència de Creative Commons