Manifest Comitè d’Ètica Assistencial (CEA)

En relació amb els fets malaurats succeïts el dia 3 de maig de 2007 que van produir la mort d’una persona amb una malaltia mental en el procés d’ajuda urgent per part de les Forces i Cóssos de Seguretat per al seu trasllat i ingrés en un Centre assistencial, el CEA de la FCCSM, a la reunió del 7 de maig de 2007, va fer les següents consideracions que fa arribar a la direcció de la FCCSM per a l’adequat us que aquesta cregui convenient:

1.- Aquest Comitè d’Ètica vol fer arribar als familiars, associacions de familiars i de persones amb malaltia mental, així com a tots aquells que es senten dolorosament concernits per aquests fets, la seva solidaritat.
Lamentem, així mateix, el que va succeir i apostem pel desenvolupament d’accions que impedeixin la repetició d’un fet tan dolorós i deplorable. Constatem la manca d’una minuciosa informació sobre les circumstàncies que van precedir al fet –l’atenció precisa tant sanitària com d’altres àmbits assistencials i de cura- així com els detalls de la intervenció de les Forces i Cossos de Seguretat com per fer una exhaustiva valoració del que va succeir. Tanmateix, les dades de les que disposem, ens porten a pensar en una desproporció de les mesures utilitzades, inadequades per a la funció d’ajuda que havien de complir.

2.- Volem fer constar que el personal sanitari és responsable de determinar les accions a emprendre per a la correcta assistència a la persona malalta i que els cossos de seguretat de l’estat son col·laboradors en aquest procés assistencial. Per això, recalquem que la intervenció de contenció dels cossos de seguretat en intervencions en crisis o de risc ha de ser, en tot moment, considerada com una intervenció sanitària i, per això, regida per els principis que sustenten l’ètica i la bona pràctica professional.
En aquest sentit cal destacar que és extremadament important l’aplicació precisa i curosa del “Protocol d’actuació per a l’atenció a les urgències, el trasllat i els ingressos involuntaris urgents de persones amb malaltia mental”, de coneixement i compliment obligat per tots aquells que intervenen en un acte assistencial.
En aquest document, entre d’altres consideracions s’expressa que: “la urgència psiquiàtrica ha de ser atesa amb els recursos que el sistema sanitari disposa per a l’atenció urgent, en les mateixes condicions que qualsevol altra urgència mèdica”.
És especialment destacable l’èmfasi normalitzador amb el que aquest document tracta la qüestió i la importància de que aquestes accions siguin portades a terme de la manera més discreta, component important de la cura merescuda per la persona que està en situació de crisis i evitar, així, alarmismes que no condueixen en lloc.
Hi ha elements per pensar que, en aquest cas, la aplicació del protocol citat, pot no haver estat la correcta i que, per això, és obligat revisar els fets a la llum del compliment o no del mateix.
Per aconseguir una adequada articulació de les intervencions en les situacions de crisis o de especial dificultat, és necessari que tots aquells que intervenen hagin adquirit coneixements suficientment compartits sobre les característiques del que està succeint i sobre les formes adequades d’intervenir-hi.

3.- Igualment volem expressar la preocupació per la manera en que són tractats en els mitjans de comunicació les notícies que fan referència a persones que pateixen o han patit alguna malaltia mental. Certes informacions de professionals de la comunicació tot i que també de professionals de la salut, poden fins i tot involuntàriament, contribuir al manteniment de l’estigma que, injustament, acompanya a les persones amb una malaltia mental, així com a la perpetuació d’estereotips inadequats, falsos i nocius entre els que, amb freqüència, destaca la atribució de violència i agressivitat.

4.- Per tot això fem una crida per portar a terme accions permanents que portin al desenvolupament de formes de tractament i tracte en igualtat de totes les persones independentment de les característiques de la seva salut, malaltia o altres. Per això, treballar per la dignitat, la eradicació de l’estigma, per la igualtat i el reconeixement i desenvolupament dels drets, és una de les exigències ètiques bàsiques a les que tots estem obligats. Tota la societat, i molt especialment els professionals del camp de la salut i la salut mental, estem obligats a portar a terme i exigir el bon tracte cap a aquelles persones en la cura de les quals participem, així com a denunciar les situacions en que, activa o passivament, són vulnerats els drets dels pacients.

Per descarregar-la en versió Acrobat Reader »aquí

»amunt