L’Observatori de l’Habitatge Digne de l’Institut d’Innovació Social d’Esade i l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Diocesana de Barcelona, amb la participació de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya, han publicat l’informe «Exclusió compartida. Viure en una habitació en un context d’exclusió residencial i social«, que aborda una problemàtica creixent a Catalunya: el subarrendament d’habitacions sense contracte en condicions precàries. Aquest fenomen, que afecta principalment persones en situació de vulnerabilitat com famílies monoparentals, joves i migrants, posa de manifest la insuficiència del sistema d’habitatge i l’exclusió social estructural.

Per a moltes persones, aquesta modalitat d’habitatge, inicialment considerada una solució temporal, s’ha convertit en una realitat permanent marcada per la inseguretat, la inestabilitat i les restriccions en l’accés a serveis essencials com la sanitat, l’educació i els serveis socials. L’informe exposa com les dinàmiques de convivència forçada, la manca de privacitat i l’impacte en la salut mental afecten greument les persones, especialment els infants i adolescents que viuen en aquestes condicions.

Més de 50.000 persones a Catalunya viuen en habitacions rellogades en condicions precàries

Segons l’estudi, més de 50.000 persones a Catalunya es troben en aquesta situació, sovint en condicions precàries i sense cap seguretat jurídica. Aquest fenomen s’ha convertit en una realitat estructural, especialment per a dones, famílies monoparentals i persones en situació administrativa irregular.

Les dades de l’informe són contundents:

• El 70% de les llars ateses per Càritas no poden afrontar les despeses de l’habitatge.
• El 16% de la població en lloguer destina més del 60% dels ingressos al pagament del lloguer.
• El parc d’habitatge social a l’estat espanyol només representa un 2,5% del total, lluny de la mitjana europea del 8%.
• Més del 37% de la població en situació de pobresa a Catalunya pateix sobrecàrrega per les despeses d’habitatge.
• El 40% de les persones reconeixen haver patit ansietat per la situació de l’habitatge; el 30% solitud i el 23% depressió.

Aquest informe busca visibilitzar i sensibilitzar sobre una realitat urgent, proposant accions concretes per abordar una crisi habitacional que afecta la dignitat i el benestar de milers de persones. L’informe també denuncia que el relloguer implica una vulneració greu de drets fonamentals com la seguretat residencial i l’accés als serveis públics bàsics.

A través d’entrevistes en profunditat i grups de discussió, la publicació no només dona veu a aquelles persones que afronten aquesta situació, sinó que també identifica propostes de canvi. Entre les solucions plantejades, destaquen l’ampliació del parc públic d’habitatge, la regulació del mercat de lloguer i l’enfortiment de polítiques que garanteixin drets bàsics, com l’empadronament.

Davant d’aquesta realitat, Càritas reclama mesures urgents per part de les administracions públiques per garantir el dret a un habitatge digne i revertir aquesta situació d’exclusió residencial.