Experts i testimonis reclamen una resposta comunitària al malestar
La Fundació Els Tres Turons va organitzar dijous 14 de novembre una jornada per a commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental al Casal de Barri La Barraca del Carmel. Amb el lema “Salut mental i malestars avui: de l’abordatge individual a les solucions col·lectives”, l’acte va ser seguit per una cinquantena d’assistents presencials i també via YouTube. La trobada es va centrar en els reptes actuals de la salut mental, fent èmfasi en els drets, la recuperació i la participació comunitària com a camins necessaris per a un abordatge integral del malestar.
Una jornada de reflexió comunitària sobre el patiment
La jornada, inaugurada per Alexandra Lara en nom de la comissió organitzadora, va comptar amb una taula rodona en què hi van intervenir Mercedes Serrano-Miguel, treballadora social i doctora en Antropologia Mèdica; Iñaki García Maza, psicoterapeuta amb una llarga trajectòria en l’acompanyament de processos terapèutics; i Edgar Vinyals, activista pels drets humans en salut mental. Lara va obrir l’acte reflexionant sobre les causes estructurals del patiment psíquic i el paper de la societat: “Gran part del patiment rau en causes psicosocials i econòmiques que són bàsicament estructurals”, va assenyalar, afegint que no es pot responsabilitzar exclusivament la persona del seu malestar. També va traslladar l’agraïment al Casal de Barri La Barraca del Carmel per acollir la jornada i als participants del taller d’accessibilitat del Servei d’Inserció Laboral per col·laborar en la retransmissió de l’acte.
“Hi ha un seguit de malestars que poden sorgir del context social”
Mercedes Serrano-Miguel va centrar la seva intervenció en els factors socials que afecten el benestar psíquic. Segons va explicar, la salut mental no es pot entendre només a través de la biologia ni del model biomèdic, que sovint simplifica una realitat molt més complexa: “Hi ha certs malestars de patiment greu que es fan més complexos perquè hi ha qüestions socials que s’hi sumen”, va dir Serrano. Va advertir sobre la influència del neoliberalisme en la creació d’una societat que afavoreix la competitivitat i la hiperproductivitat, provocant patiment i una tendència a l’aïllament. També va assenyalar el perill de medicalitzar problemes socials i va proposar “coresponsabilitzar-se dels malestars” mitjançant xarxes de suport i un model d’intervenció social on les cures comunitàries siguin centrals.
“El patiment és fonamentalment psico-social i ha desbordat l’espai clínic i terapèutic”
Per la seva banda, Iñaki García Maza va destacar la necessitat d’abordar el malestar des d’una perspectiva psicosocial i comunitària, i no únicament des de la teràpia individual. Amb 25 anys d’experiència en psicoteràpia, García Maza va compartir la seva visió sobre la saturació de l’espai terapèutic: “El patiment ha desbordat l’espai clínic i terapèutic habitual”, va afirmar, insistint que “som entorn, la persona no pot viure al marge del seu context”. García Maza va remarcar com la precarietat i la desigualtat social agreugen el malestar col·lectiu i, en aquest sentit, va denunciar que “la subjectivitat capitalista és fràgil, no assentada sobre una base d’acció comunitària”. Segons l’expert, la tendència a etiquetar i medicalitzar el malestar quotidià fa que la salut mental empitjori, desmobilitzant els individus i limitant-ne la capacitat per a identificar les causes estructurals del patiment.
“La meva vida va canviar quan vaig guanyar capacitat de decisió i d’influència”
Edgar Vinyals va compartir la seva experiència personal com a exemple de resistència al model biomèdic i psiquiàtric. Va proposar una reinterpretació del model bio-psico-social que incorpori la història i els determinants polítics com a factors crucials per a la salut mental: “El sistema no es desconstruirà sol. Els determinants socials de la salut em parlaven de l’educació, l’oci, la cultura, però em faltava la política i l’economia”, va apuntar Vinyals. Va subratllar la importància de “tenir una veu política escoltada” per a transformar la salut mental, destacant que el seu patiment va disminuir quan va recuperar la capacitat de decidir sobre els tractaments i l’acompanyament que rebia.
Com negociar la medicalització
En el debat sobre la medicalització del patiment psicosocial, Edgar Vinyals va afirmar que el sistema mèdic distribueix fàrmacs sense oferir opcions alternatives. Vinyals va advocar per una gestió col·laborativa de la medicació, subratllant la necessitat d’acompanyar els pacients i fomentar un diàleg entre aquests i els professionals. Mercedes Serrano-Miguel va defensar la idea de “negociació” entre pacients i terapeutes per a decidir conjuntament sobre els tractaments. “La medicació és una qüestió molt personal”, va explicar Serrano, insistint en la importància de respectar el dret del pacient a decidir sobre el seu propi cos. Per la seva part, Iñaki García Maza va criticar el sistema de salut per la tendència a sobrecarregar la psiquiatria, on les visites poden durar menys de deu minuts: “És més car repartir antidepressius que fomentar activitats comunitàries”, va manifestar.
Alternatives: espais segurs
Els ponents van coincidir en la necessitat de crear espais de suport mutu i xarxes de cures per a oferir alternatives a la institucionalització i a la solució biomèdica tradicional. García Maza va subratllar la importància de “l’autoorganització i la politització de les cures” com a vies per a reforçar l’apoderament i evitar la desmobilització de les persones. També va insistir que l’escolta activa i la construcció de vincles són essencials per al benestar psicosocial. Vinyals va afegir que el suport comunitari permet enfortir la salut mental col·lectiva, destacant el feminisme i altres moviments com a models d’autoorganització útils en aquest procés.
Cloenda
Marisa Rosa, presidenta de la Fundació Els Tres Turons, va cloure l’acte agraint l’organització a la comissió de treball comunitari i va remarcar la necessitat de col·lectivitzar els malestars per a trobar-hi solucions. Rosa va compartir la reflexió d’Iñaki García Maza sobre el context actual: “Vivim immersos en contextos d’acceleració i autoexplotació que el sistema mateix ens imposa, i és en aquests espais on hem de començar a qüestionar aquestes realitats”. També va destacar la importància de construir una xarxa de suport que posi les cures i la interdependència al centre. Així, va concloure la jornada amb un compromís per a continuar impulsant espais de debat i d’acompanyament que permetin afrontar el malestar des d’un enfocament col·lectiu i solidari.
