☘🌹🌶 Jardineria confinada als balcons

☘🌹🌶 Jardineria confinada als balcons

Durant aquestes setmanes de confinament hem continuat donant assistència a les persones ateses adaptant-nos a la nova situació, exprimint la creativitat i utilitzant les possibilitats que ens ofereix la tecnologia.

D’aquesta manera, des dels espais de jardineria de la Fundació s’ha impulsat el projecte #JardineriaAlsBalcons, que té per objectiu mantenir el vincle amb les persones ateses mitjançant una activitat amb continuïtat al llarg del temps.

Cada 15 dies, els tècnics de jardineria de la Fundació es desplacen a casa les persones participants per entregar uns kits amb material divers per poder realitzar l’activitat, que consisteix en la plantació de llavors de diverses espècies vegetals.

L’activitat es fa de manera grupal per videoconferencia, seguint les instruccions dels tècnics, les persones participants realitzen la plantació de les llavors. Però l’activitat no acaba aquí, donat que cada persona ha de tenir cura del seu cultiu i va fent el seguiment de l’evolució de les plantes germinades i ho comparteix amb els companys amb imatges i clips de vídeo.

Periòdicament, es realitzen videotrucades grupals de seguiment on es posa en comú l’evolució de les diferents plantes, es resolen dubtes i els tècnics donen informacions que permeten aprofundir en el coneixement de cada espècie. Aquestes videotrucades compartides són també un espai de relació personal, tant necessari durant aquests dies de confinament.

La proposta de #JardineriaAlsBalcons ha tingut molt bona acollida i actualment, més de 20 persones ateses des de diferents serveis de la Fundació estan realitzant l’activitat.


L’experiència en tres capítols a YouTube

#JardineriaAlsBalcons Cap 1

Durant aquestes setmanes de confinament hem continuat donant assistència a les persones ateses adaptant-nos a la nova situació, exprimint la creativitat i utilitzant les possibilitats que ens ofereix la tecnologia.

#JardineriaAlsBalcons Cap 2

En aquest capítol veurem com es fa el seguiment del creixement i cura de les plantes i com els professionals assessoren als participants a través de videoconferències.

#JardineriaAlsBalcons Cap 3

En aquest capítol podem veure les conclusions de l’experiència on les persones usuàries i professionals fan una valoració del procés i de les competències adquirides, tant des del punt de vista tècnic com des de l’emocional.

Salut mental i ocupació

Salut mental i ocupació

El 27 de novembre el Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies impulsaven un acte al Palau Macaya subratllant que la salut mental és eix prioritari de la UE i el govern en una jornada amb el focus en la inserció laboral.

S’hi va subratllar que les afectacions psiquàtriques són causa destacada d’incapacitats de llarga durada amb alt cost humà i impacte sobre la salut de les persones treballadores. Igualment es va destacar que l’Estat espanyol no disposa de dades precises sobre la població de risc, causes, cost o estrategia coordinada. Les principals barreres per la reincorporació lligades es van destacar al clima laboral o en la rebuda de la persona, en l’estigma i en el restabliment cognitiu, emocional i afectiu.

Podeu recuperar els VIDEOS de les intervencions clicant AQUÍ

La jornada va comptar amb dues xerrades. La primera Evidència i bones pràctiques en la reincorporació a la feina després de baixes laborals associades al TSM’ a càrrec de Jan Hutchinson del Centre for Mental Health. London

La segona, El paper dels professionals i supervisors en el procés de retorn al treball de les persones amb trastorns mentals. Com gestionar les principals barreres i facilitar els factors a càrrec Dra. Evelien Brouwers. Tilburg School of Social and Behavioral Sciences

L’informe Atur, Salut i Benestar posa en valor les intervencions socials comunitàries

L’informe Atur, Salut i Benestar posa en valor les intervencions socials comunitàries

La presentació de l’estudi “Atur, salut i benestar” impulsat per l’Associació Benestar i Desenvolupament encreua recerca qualitativa i qualitativa a recollides per l’ASPB i el grup de i el Grup de Recerca i Desigualtats en Salut de l’UPF.

La presentació de l’estudi, dins el marc de la col·laboració público-privada i amb participació de recerca universitària va posar damunt la taula la manca d’indicadors multidimensionals, més enllà de la variació del PIB o l’ocupació, que recullin el malestar invisible associat a la precarització laboral i a la desigualtat. “Podem fabricar bombes i seguir fent pujar el PIB”, explicava Joan Benach que va vincular precarització a fenomenos sistémicos como el neoliberalisme i les reformes laborals, el debilitament sindical i l’augment de pobresa i desigualtat social.

David Casassas indicava que s’ha trencat el consens social pel qual el treball era garantía d’ingressos i que, el major desincentiu pel treball assalariat, no el constituirien les prestacions sinó el propi treball assalariat. Els ponents van eixamplar el ventall d’allò que és treball més enllà de l’ocupació inlcoent-hi les cures o el voluntari amb alt valor d’inserció social que no es remunera.

Joan Benach i David Casassas

Impacte sobre salut, malestar i malaltia

En diversos moments es va esmentar que l’atur i la precarització són factors epidèmics que afecten pobresa, vivenda i la salut mental de les persones treballadores amb implicacions sobre la seguretat, la xenofòbia o el racisme i implicacions desiguals en relació als determinans socials de la salut amb variables com classe o gènere, nivell educatiu o processos de migració. Els problemes de salut mental com l’ansietat o la depressió empitjoren als col·lectius més vulnerables sotmesos, sovint, a atur de llarga durada o treball precari.

Presentació de l’estudi i de projectes de reciprocitat

Davant la cronificació de la desocupació i el fracàs de les polítiques públiques i les retallades de serveis traçades prèviament la presentació de l’estudi va posar en valor projectes amb dimensió comunitària que estructuren el temps, creen pertinença i vinculació emocional de xarxa i territori generant eines de cures col·lectives, millorant l’estat d’ànim, l’autoestima, la salut, l’empleabilitat i l’exclusió.

Pots consultar les conclusions de la jornada AQUÍ


Acollim la trobada ISEM a Barcelona

Acollim la trobada ISEM a Barcelona

Al més d’octubre la Fundació ha coorganitzat a Barcelona, amb CHM Les Corts, una trobada de la xarxa estatal ISEM centrada en la inserció laboral i social en poblacions joves. En dues jornades i sota el lema “#Salutmental i joves: mirades velles?” vam abordar les dificultats i alternatives que es viuen des de diversos serveis d’inserció laboral i social que treballen amb població jove.

Intercanvi i sessions tècniques en dues jornades

La primera jornada, un cop fetes les presentacions, va comptar amb la presentació d’Anna Carmona, directora de l’escola pedagògica Solc Nou, de la Escuela Vicenciana y filòloga que va fer una introducció de la metodologia d’Aprenentatge Servei (ApS) amb joves i a la comunitat. A la tarda vam parlar de projectes des de la masia de Can Soler on vam presentar projectes d’ApS a la Fundació a Subtitulació, Welab, Cuina i, sobretot, amb el #ProjecteJunts. Fent un passeig per l’entorn vam explicar-lo conjuntament amb la Cèlia, cap d’estudis de l’Escola Font d’en Fargas, i explicant la construcció de procés també amb el Parc de Collserola.

La V trobada d’entitats ISEM va cloure a Barcelona amb una reunió tècnica i d’intercanvi d’impressions sobre la inserció sociolaboral de joves amb problemes de salut mental. Les trobades ISEM seguiran efectuant-se, com s’ha fet fins ara, de forma rotativa i alternant intercanvis d’experiències a diverses ciutats de l’estat.

Una cloenda singular(s)

Una cloenda singular(s)

El programa #Atotavel@, impulsat dins Singulars pel Programa de Garantia Juvenil pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC)  i el Centre Municipal de Vela de BCN s’acosta a la seva fi el proper desembre. Per mitjà d’una activitat d’aprenentatge i servei (APS) ha generat un espai on les persones participants van poder compartir els coneixements adquirits als diversos mòduls del projecte amb la participació de 18 infants d’AEIRaval que van facilitar l’experiència de treballar pensant en centres educatius.

La metodologia d’APS va permetre condensar els aprenentatges del programa donant a conèixer de forma lúdica el medi, l’origen i dinàmiques de la platja, l’ecosistema i les relacions entre animals, plantes i el paper de l’ésser humà. La sessió va constar d’una presentació, una dinàmica de descoberta i recollida de materials amb posta en comú.

Vam comptar amb la maleta pedagògica amb dissenyada pel grup de la formació de noves tecnologies de CHM Les Corts. La recerca amb lupes i pinces va permetre una dinàmica sobre la brossa al mar i un anàlisi del seu temps de descomposició. L’activitat final va repassar les parts d’un vaixell amb un joc sobre la sorra.

Mòdul de reparació d'embarcacions, en curs
Mòdul de reparació d’embarcacions, en curs

Mòdul de manteniment: en curs durant el novembre

L’acte de cloenda i la sintetitzant coneixements va tenir lloc a finals de setembre, aprofitant el bon temps, però no és el darrer acte del programa continúa! Actualment els joves que hi participen efectuen el darrer dels mòduls dedicat al manteniment d’embarcacions. La Federació Catalana de Vela ho explica en aquest article.

Fi de mòdul i acreditacions a InserVela

Fi de mòdul i acreditacions a InserVela

El 19 de juliol les persones joves que participen al programa InserVela, organitzat conjuntament per Federació Catalana de Vela, la Fundació Privada CHM Les Corts i la Fundació Els Tres Turons, van cloure el mòdul de Monitor Col·laborador amb el lliurament de diplomes que acrediten competències en navegació, metodologia i seguretat. A l’estiu l’InserVela segueix amb pràctiques de monitor col·laborador i, al setembre, desplegarà el mòdul de manteniment i reparació d’embarcacions, el darrer, al Centre Municipal de Vela de Barcelona.

L’InserVela és un espai formatiu que promou la inserció laboral de joves compartint tècniques de navegació amb diferents tipus d’embarcacions incloent-hi  coneixements de mecànica i incloent-hi la possibilitat de complementar l’aprenentatge teòric amb la posada en pràctica dels coneixements apresos.