El 26 de maig es va celebrar una xerrada-col·loqui per reflexionar sobre la Planificació de Decisions Anticipades en salut mental organitzat per la Comissió de Participació de BCN Salut Mental, integrada per sis entitats incloent-hi la Fundació. L’acte va comptar amb la participació de Mercè Teixido, presidenta del Comitè de Bioètica de BCN Salut Mental, Vicenç Mateo, membre de Salut Mental Baix Llobregat i secretari de Salut Mental Catalunya, Beatriz Pérez, vocal d’investigació d’Activament i Ángel Urbina, vicepresident de Salut Mental Catalunya.

Una eina estratègica amb limitacions legals i d’implementació

La diversitat de mirades a la taula, professionals, familiars i en primera persona, va permetre traçar el mapa de la complexitat que envolta la Planificació de Decisions Anticipades. D’una banda es van definir com una eina estratègica per avançar en un canvi de paradigma en l’atenció que integri les propies preferències i porti a un procés de consens i de respecte amb els equips d’acompanyament professional. Un procés que motivi un canvi de mirada i de les relacions professional-persona atesa. Des d’una perspectiva familiar es van subratllar diferents per entendre el paper de la PDA, destacant que encara no és a l’ordre del dia, en funció de la implicació/distància amb la persona amb un problema de salut mental recordant, per altra banda, que també és freqüent que la família cregui saber què convé a la persona.

Si des d’una perspectiva ètica es va recordar que la PDA suposa un procés integral d’atenció que reforça o complementa el dret a decidir sobre la pròpia salut, també es va assenyalar que, des d’una perspectiva legal, el document no ofereix garanties en no ser vinculant. Igualment es va destacar el risc de que l’opinió professional desestimi les preferències esmentades quan s’hagin de fer efectives i el fet que es puguin establir barreres d’accés a la PDA que quedin fora de la Convenció de Drets de Persones amb Discapacitat (CDPD). D’obligat compliment a l’Estat es va assenyalar que la implementació de la CDPD resoldria de facto bona part de les situacions que fan de la PDA una eina útil. Pel que fa a la implementació de les PDA es van compartir possibles vies per incloure el document a la història clínica i facilitar que els diversos serveis d’atenció la tinguin efectivament en compte.

Una síntesi oberta per un debat que continua

En una síntesi polièdrica es va reiterar la necessitat de formació cap a un canvi cultural que depassi la PDA des d’una pespectiva de Drets i de relació professional – persona atesa. Es van fer palesos els riscos de distorsió i límits en l’ús de la PDA i el marc d’obligat compliment i de garantia superior que suposa la CDPD i es va esmentar també la necessitat de disposar de temps professional per aprofundir el diàleg. En paral·lel a una acció radical de transformació dels serveis també es va esmentar que la PDA podria haver-se de cenyir de partida a la realitat de la xarxa d’atenció per no generar un decalatge insalvable allò que recull i la possibilitat de satisfer-ho en l’actualitat.