Dia de l’Orgull Boig

Publicat el 7 juny, 2024

La Fundació s’adhereix al manifest de la diada del 8 de juny

La Fundació Els Tres Turons s’ha adherit al manifest de la setena marxa per l’Orgull Boig que se celebrarà dissabte 8 de juny sota el lema “Ni culpa, ni vergonya”. Una jornada festiva amb l’objectiu de reivindicar els drets de les persones que pateixen trastorn mental.

El moviment Orgull Boig advoca per l’educació com a mitjà per a trencar prejudicis socials i lluitar contra l’estigma i demana que sigui a través de les escoles on es treballi la promoció de la salut mental i la prevenció de trastorns psicològics i la conducta suïcida.

El recorregut de la marxa començarà a les 15 h a la Plaça d’Orfila, nucli del barri de Sant Andreu, a la ciutat de Barcelona, amb el propòsit de congregar al major nombre de persones per a reclamar un canvi en el sistema de pràctiques psiquiàtriques.

MANIFEST

Com començar un manifest per a l’Orgull Boig, quan no sabem bé els límits entre el seny i la Bogeria? Si encenem les televisions i veiem un món presumptament governat per entenimentats i ple de guerres, assassinats, pobresa extrema, esclaus, capitalisme atroç… Aquestes societats on existir suposa girar al voltant de l’interès i els diners; on el seny és passar al costat d’un rodamon, seminú, entre orins i no sentir cap mena d’empatia, ni dolor; on menjar cada dia amb cossos d’esquarterats en les guerres veient la tele és una cosa normal. Sí, normal. Aquesta normalitat a la qual ens volen reconvertir a les anomenades Boges i Bojos. Ficar-nos en aquest cercle de “senyisme” despietat. Que estem Boges i Bojos. Qui rasura? Qui ens classifica?

A les boges ens classifiquen de malaltes mentals i ens donen una puntada de peu per a tirar-nos del sistema, aquest sistema pervers que amb la seva atrocitat és precisament el que ens va fer emmalaltir. Estem cansats d’ocultar el nostre dolor, el nostre sofriment, ocultar que ens mediquem, que ens han psiquiatritzat. Un dia com el d’avui serveix per a donar-li la volta a aquest sistema, que ens assenyala amb diagnòstics i ens tracta amb prejudicis i idees falses. Li donem la volta a l’etiqueta. Ens diem Boges i Bojos; doncs sí, estem Orgullosos de ser Boges i Bojos en aquest món absolutament entenimentat de maldat i injustícia, som les i els Bojos del món que cridem junts. Ni culpa, ni vergonya; ni culpa, ni vergonya: ORGULL.

Orgull per haver continuat vives, malgrat el sofriment tan gran que ofusca les nostres ments i ànimes, Orgullosos de lluitar pels drets de les nostres germanes i germans psiquiatritzats en el món. Moltes lligades, vexades, sobremedicades, oblidades en llits de manicomis foscos, abandonades en el sopor de la química. Mirades perdudes, vides perdudes, empobrides, qüestionades, marcades. Per ells, aixequem la veu en un dia com avui; per aquests que no estan; per aquests que no van aguantar i se’n van anar. Per aquells que sobrevivim a batalles terribles amb les nostres ments dia a dia, per dir-li al món que estem farts que ens lliguin als llits, que només ens mediquin, que no ens tractin el sofriment, que ens donin electroshocks, que ens cronifiquen i ens omplin de química les venes per a tota la vida, sense donar-nos més suport que pastilles. Denunciem el negoci tan lucratiu que som per a les farmacèutiques i com ens sobremediquen i no paren esment als efectes primaris, no com ells diuen secundaris; efectes primaris sobre els nostres cossos, que ens porten a tenir una esperança de vida 15 anys menor a la resta de la població que no pren psicofàrmacs.

Estem fartes i farts que el diagnòstic de malalt mental sigui associat a assassinats, manca de sentiments, a terror en les televisions, els diaris i els mitjans. Relacionant-nos amb la violència. Aquest dia no és només un dia de la reivindicació dels nostres drets, sinó la celebració d’aquest Orgull de Boges i Bojos. Ens vau fer fora del vostre sistema pervers, On estan els normals? On està la normalitat? Qui són els normals, digueu-me, qui són els entenimentats? Els que anomenen alienats, Boges, són ànimes ferides que van perdre la raó, això és la Bogeria: patir.

I si el no patir davant tot el que veiem i ens envolta és la normalitat, doncs quedeu-vos amb la vostra etiqueta de normals i nosaltres ens quedarem amb la de Boges i Bojos Orgullosos d’ella sense culpa ni vergonya de tenir-la. No tenim vergonya de patir i dir-ho, no tenim vergonya d’estar marcats per la psiquiatria, atrapats per ella, supervivents d’ella. I estem Orgulloses de continuar vius i vives malgrat ingressos, venes tallades, malgrat l’ànima trencada. Estem Orgulloses que van ser els Bojos i Boges de la història els que van crear l’art, la poesia, la música, la filosofia. Van ser els anomenats Bojos i Boges els que van canviar el rumb de la història amb les seves idees noves, enginyoses, amb les seves genialitats, malgrat el seu patiment.

No ens fa vergonya ser sensibles, tenir ànimes trèmules, més llàgrimes de les comuns, més moments de buit profund, de contrasentit, de voler acabar amb tot, de quedar-nos quiets en un llit. No ens fa vergonya tenir la sensibilitat a flor de pell. No serà el món el que està boig? No serà el món el que emmalalteix als que no s’adapten a la seva corrupció sense sentit? Va arribar el moment de cridar als psiquiatres, psicòlegs i tots els que se suposa haurien de treballar per a ajudar-nos a viure millor, que treguin els ulls dels seus ordinadors i de les seves receptes i dels seus llibres de la Universitat, que tirin els DSM a la paperera i ens mirin als ulls, que ens mirin als ulls profundament cara a cara i que vegin éssers humans que sofreixen, que estimen, que riuen, que tenen la seva història. Que mirin als que anomenen subjectes malalts com a un ésser humà, que la nit anterior no va dormir perquè alguna cosa el turmentava.

Més empatia, si us plau, amb el sofriment mental que no es veu com es veu una cama trencada o una ferida cosida! Que és un patiment que mata més de 4.000 persones a l’any, 11 per dia, tan sols al nostre país. 10 persones moriran a tot el món en el temps que triguem a llegir aquest manifest. Aquesta és la primera causa de mort entre els joves, que està passant que tanta gent està caient. Què passa amb els nostres adolescents on hi ha una epidèmia de trastorns mentals? Què passa quan som el segon país del món en consum de Benzodiazepines? Continuarem girant la cara, a silenciar tant de dolor, continuarem callant tantes famílies destrossades?

En aquest dia, recordem que la nostra lluita és diària i esgotadora i que hem de fer pinya entre nosaltres. I cridar al món: no m’avergonyeixo d’haver-me trencat i que em diguin Boja o Boig. No m’avergonyeixo de mi mateixa, de nosaltres mateixos, ni culpa, ni vergonya, ORGULL, ni culpa, ni vergonya. Som lluitadores, som gent forta, som guerrers i guerreres de la nostra ment, Orgullosos de continuar lluitant, d’estar vives, ORGULL de ser el que som, ORGULL, ni culpa, ni vergonya, ni culpa, ni vergonya, ni culpa, ni vergonya: ORGULL!

Generic selectors
Només coincidències exactes
Cerca al títol
Cerqueu contingut
Post Type Selectors
Cerca a les publicacions

Pin It on Pinterest

Share This
Skip to content