Dimarts 2 de juny la 2a Jornada Parlem Obertament a Horta i Guinardó va posar les cures al centre en un acte celebrat a Plaça Eivissa i organitzat per l’Associació Cuida la Vida, per l’associació de familiars de persones amb problemes de salut mental Afammca–Acfames, l’Associació d’Ajuda per la fibromiàlgia de Catalunya Afibrocat i la Fundació. L’acte va arrencar amb la música d’Anna Barrufet i va comptar amb intervencions que van ampliar la mirada sobre les cures i allò que genera benestar.
A la primera intervenció Asun Pié, doctora en pedagogia i professora de la UOC, va parlar del pes del mandat de gènere a les famílies i de la necessitat construir una arquitectura de cures que en contempli la dualitat des d’un diàleg amb la persona i el seu entorn. Ho va fer presentant la “Guía para un cuidado democratico y colectivo” com una eina a disposició del sistema públic d’atenció per generar una xarxa de cures més àmplia i basada en els acords. Pie va explicar que actualment es treballa amb la implementació pràctica de la guia a través d’un projecte pilot.
L’Andrea i la Marisa, referent i voluntària del Club Social Pol Positiu de la Fundació, van presentar el projecte Fem Espai com un grup de dones que promou un espai feminitzat per trencar l’aïllament. En una reflexió sobre com allò terapèutic és Allò va molt més enllà del que passa a la consulta, van explicar que Fem Espai neix com un espai on compartir i ajuntar-se davant un sistema patriarcal on la participació de dones és menor per acumulació de càrregues de cures.
Cristal Campillay, terapeuta i facilitadora de biodansa, va situar l’afectivitat com a base de la salut mental i va recordar que el cos és casa, una brúixola que va més enllà del pensament indispensable per sanar. Des d’aquesta mirada va subratllar que incorporar el cos és un acte polític i revolucionari en un context on, allò que les patologies en salut mental tenen en comú, és el trencament del llaç afectiu de la persona amb si mateixa. Campillay va destacar la centralitat del cos en la biodansa i va demanar ampliar els llenguatges que fem servir quan parlem de salut mental.
Montserrat Celdrán, degana de la Facultat de Psicologia (UB) va fer esment d’un fet vital al què tot sovint fem front: la soledat. Celdran va descriure’n tres tipus: la soledat social (no tenir ningú amb qui compartir activitats), l’emocional (no tenir a ningú a qui expressar un malestar), i l’existencial (no saber o no tenir projecte de vida). Va cloure la intervencio fent una crida a la capacitat que tenim, també en compartir converses sobre la soledat, per construir una altra societat en posar-la en comú.
Sònia Jiménez, artterapeuta col.laboradora del Centre Rosa Ítaca, va demanar no diferenciar entre tipus de salut per evitar estigmes i va destacar que l’arterapia implica participar i posar en joc tots els sentit, una sensorialitat que estimula per activar conscient i inconscient. La seva invocació dels sentits va concloure en la necessitat d’expressar més enllà de la paraula.
La darrera intervenció prevista va provenir d’Afibrocat. La Maribel i la Pilar, membre i coordinadora de l’entitat respectivament, ens van acostar la complexitat de trobar espai per la cura pròpia des del fet de ser dona que cuida i tenir alhora fibromiàlgia. Va tornar a quedar palès que un gran nombre de dones viuen amb la dualitat d’haver de cuidar tenint una malaltia del sistema nerviós central. També es va fer visible que entitats com Afibrocat tenen com a raó de ser acollir, compartir i acompanyar persones afectades per patologies del SNC.
L’acte va cloure a les 19h amb un micro obert.
