Dijous 27 de febrer van coincidir per primera vegada totes les persones que començaran pròximament els dos itineraris formatius del programa Singulars: logística i atenció al client. La trobada va generar un espai on presentar el programa amb la intervenció d’integrants de les tres entitats que formen part del programa: la Fundació CHM Les Corts, Sinergia i la Fundació Els Tres Turons.
Després d’una introducció de Carme Barrios, de Fundació CHM Les Corts, David Pradal de Sinergia va entrar al detall de cadascuna de les formacions tècniques i els mòduls respectius associats als dos itineraris. Va destacar la importància de la constància i del compromís per assolir una formació amb diploma que, va destacar, aporta eines per a entrar en sectors del mercat laboral amb molta demanda actualment. Pradal va recordar que l’itinerari d’atenció al client arrenca el 5 de març i, el de logística, a l’abril.
Víctor Sánchez i Marina Stojanidovic van explicar el suport que oferiran al llarg de tot el 2025 com a tutor i tutora de Singulars i Lluís Pérez i Víctor Nacher van parlar del rol com a prospectors del programa i del vincle tant amb les empreses com amb la comunitat en accions d’aprenentatge i servei. L’acte va ser també un espai on resoldre dubtes exposats per les persones seleccionades i que aviat iniciaran les formacions.
L’objectiu del programa és fomentar la inserció laboraljove dels participants a través d’una combinació d’orientació professional, assessorament personalitzat i activitats per al desenvolupament de competències transversals. A més, es promou la participació en accions socials, culturals i cíviques, així com en activitats que connecten els participants amb l’entorn productiu del territori.
El Banc de Llavors inicia una nova temporada. Avui diverses persones participants del Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adults han preparat el planter amb llavor nova per la propera producció del Banc de Llavors. Concretament han plantat tomàquet de les varietats llarg nas de bruixa, tomàquet de penjar de Can Bogunyà i tomàquet rosa de l’etern.
La plantació de llavor nova implica enterrar-la a la distància justa i amb l’aigua adient per tal que la planta creixi a l’hivernacle i pugui ser trasplantada d’aquí a unes setmanes. El procés d’extracció de noves llavors finalitzarà a l’estiu amb la collita de tomàquets i el tractament de les seves llavors per tal que puguin ser compartides amb d’altres horts urbans.
Malgrat el Banc de Llavors porta generant llavor pròpia des de 2021 enguany s’ha tornat a comprar llavor externa al banc. El motiu? Preservar la puresa de les espècies i evitar els creuaments entre espècies que es poden anar produint en passar els anys en un mateix bancal i entre varietats diferentes.
Des de la seva creació a la masia de Can Soler el projecte Banc de Llavors és un espai d’aprenentatge a l’àrea de Jardineria del SRC amb suport inicial del departament d’Ecologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona. També inclou espais formatius orientats a la xarxa d’horts urbans de Barcelona amb accions de difusió i sensibilització obertes al barri i a la ciutadania.
Les tres línies de quart de l’Escola Font d’en Fargas han visitat la masia de Can Soler en el marc d’una activitat d’aprenentatge i servei. Al llarg de tot el matí els nens i nenes de l’escola han gaudit de tres activitats emplaçades als entorns de la masia: dues activitats per fer compost supervisades i dinamitzades pels participants de les activitats de jardineria de Joves i del SRC d’Adults i una activitat d’encoixinat i protecció de plantes aromàtiques i oliveres.
Les dues activitats de compostatge han permès als participants de Joves i del SRC d’Adults actuar amb rol d’experts. La primera d’elles s’ha centrat en la reutilització les branques d’oliveres que els nens i nenes de l’escola han esmicolat amb tisores de força obtenint compost en passar pel sedàs restes de branca més velles apilades vora la masia. La segona activitat de compostatge, dinamitzada pels participants de Joves, ha seguit el mateix procés de tall i filtratge a partir dels residus generats des dels bancals d’hort de Can Soler.
La tercera activitat ha consistit en reaprofitar pedres dels bancals d’oliveres per construir un encoixinat de protecció per les plantes aromàtiques i les oliveres que s’estan plantant ja a l’entrada de la masia. Els nens i nenes de l’escola han traslladat les pedres amb caixes de plàstic prenent consciència de que, sense protecció, la vegetació pot ser remoguda pels senglars en buscar sota terra.
El projecte d’aprenentatge i servei de Fundació i l’Escola Font d’en Fargas permet a l’alumnat aprendre tot duent a terme un servei comunitari, en aquest cas a l’equipament municipal de Can Soler. Alhora les accions plantejades també permeten a les persones ateses a la Fundació posar en joc els seus coneixements en qualitat de persones expertes i en una línia que també fol afavorir els processos d’empoderament.
Divendres 22 de novembre les entitats que formem part de BCN Salut Mental vam celebrar la XII Jornada de l’entitat al hub de la Fundació Bofill situant l’evolució dels serveis de rehabilitació comunitària (SRC) al centre. Davant un auditori ple i per mitjà de diferents taules, la jornada va permetre fer balanç de més de 40 anys de rehabilitació comunitària compartint experiències innovadores i línies d’actuació de futur.
Lluís Lalucat va donar la benvinguda a l’acte com a president de BCN Salut mental acompanyat de Lídia Ametller, Jordi Armengol i Magda Casamitjana. Ametller va destacar la implicació de Barcelona a través del Pla de Salut Mental iniciat el 2016 i amb continuïtat a l’estratègia 2023-30 i amb àmbit de treball també a les taules dels districtes. Des del CatSalut, Armengol va parlar de la necessitat de tenir SRC forts per tal d’oferir recursos normalitzadors a l’entorn i que integrin salut, benestar i drets socials. Casamitjana, Directora del Pacte Nacional de Salut Mental fins fa poc, va subratllar que cal obrir totes les portes que calgui per fer efectiu que les persones amb problemes de salut mental siguin ciutadanes de ple dret.
Tina Ureña, Cap d’Àrea de Rehabilitació de CPB, va donar pas a la presentació de Jose Manuel Cañamares. El Director de l’àrea de salut mental d’INTRESS i psicòleg desde 1989 va compartir la seva visió dels reptes de la rehabilitació comunitària. En primer lloc va assenyalar que cal evitar “acomodar-se a l’estructura” reiterant que sovint cal vorejar l’al·legalitat per complir la missió de frontissa entre part social i sanitària dels SRC.
També va destacar que cal incorporar nous perfils mantenint al centre els Trastorns Mentals Greus, l’atenció a la interseccionalitat, la innovació necessària per donar resposta a la gent jove. Cañamares va cloure la intervenció apostant per la necessitat d’articular la participació per tal que les persones ateses ajudin a dissenyar els serveis i destacant la importància de mantenir el compromís ètic i buscar un equilibri territorial entre serveis.
Judit Bellvehí, Cap d’àrea assistencial de Fundació Els Tres Turons, va presentar una taula amb experiències col·laboratives de quatre entitats diferents. Des de CHM Les Corts Núria Puigdellívol i Xavier Sanromà van presentar la feina feta des del Grup Antiestigma que des de 2018 abordat la reducció de l’estigma, la millorar de la comunicació, generar nous espais i connexions en projectes comunitaris i la gènesi d’idees per promoure un canvi social també amb un equilibri entre sabers. Un dels fruits principals del GA va ser l’enquesta sobre estigma i salut mental de 2023 amb participació de 1.100 persones i que va obrir les portes per algunes persones del món de l’activisme.
Miriam Pagès i Marc Granados van exposar el projecte audiovisual comunitari “Delete Edatisme”, un treball d’enregistrament amb gent gran que, van destacar, va permetre un intercanvi enriquidor de coneixements i generacional del qual van mostrar un fragment de quatre minuts. Ambdós van explicar la metodologia de treball destacant que és important acompanyar, però que cal que les persones es facin propi els projectes i també escoltar allò que els joves tenen a dir. Pagès va destacar que el projecte va ajudar a la millora de competències tècniques i socials i l’activació del rol d’agent de canvi i ajuda a la comunitat. Granados va situar la continuïtat com a clau per tal que els projectes funcionen.
Christina A. i Emma Álvarez van presentar la participació en primera persona des de la Unitat Funcional d’Habitatge (UFH), un programa de transició a la comunitat. Ambdues van exposar com es va començar a reforçar la línia d’empoderament a partir d’un Grup de Pacient Expert dins l’UFH i van destacar com la introducció d’un agent de suport TeAM havia permès crear vincles amb una altra proximitat i des de la vulnerabilitat compartida, mitigant la sensació d’incomprensió des d’acompanyaments indivisuals i de grup. Van valorar molt positivament la figura TeAM per complementar la tasca dels tècnics de la xarxa i canalitzar el malestar de forma positiva.
Des de la Fundació Vidal i Barraquer Àlex Mamberto i Josep Manera, del SRC de Sant Andreu, van exposar el procés de construcció del Consell de Participació que permet enllaçar persones usuàries de serveis i els equips de professionals. Ambdós van explicar la creació inicial d’un GAM amb suport d’Activament i la generació prèvia, necessària, d’espais de confort. Finalment van explicar la metodologia assembleària que sustenta el Consell de Participació, dues assemblees mixtes al mes i una de persones usuàries, del consell i el mecanisme d’elecció democràtica.
A la cloenda de l’acte Magda Casamitjana va valorar positivament la feina feta pels SRC però va subratllar que cal escoltar i cal veure i entendre com viuen les persones amb problemes de salut mental. Va encoratjar a construir l’atenció comunitària que es necessita i a moure murs i aprofitar l’estructura dels serveis “per canviar el país des de Barcelona”.
Joan Vegué, Director Mèdic de CPB, va agrair la feina feta per la junta sortint de BCN Salut Mental i va definir dos reptei demana preguntar “què volem ser de grans” i redefinir objectius. Assenyala dos reptes per tal que BCN Salut Mental sigui un referent al al país amb un model centrat en la 1a persona: d’una banda va destacar la necessitat d’augmentar la participació i el compromís de persones i professionals i, de l’altra, va expressar que cal avançar en la millora de l’articulació entre organitzacions.
Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, la Fundació Els Tres Turons vol afegir-se a la denúncia de la greu vulneració dels drets humans de les dones i les nenes pel sol fet de ser-ho.
La violència afecta a la salut mental i al benestar de les dones i no es pot entendre l’acompanyament als processos de recuperació sense tenir-la present.
Les violències masclistes es perpetuen arreu del món i augmenta la seva virulència en guerres i conflictes armats, però també a Europa, a l’estat espanyol i a Catalunya, les dones pateixen violències estructurals que les empobreixen, les fan emmalaltir i augmenten la precarietat de les seves vides. El desigual repartiment de les càrregues de cures, la bretxa salarial, la desprotecció davant les violències masclistes i la violència vicària, el silenci i el rebuig quan s’atreveixen a denunciar, són violència.
A més, el gènere també s’entrecreua amb altres eixos d’opressió com l’origen, la discapacitat, la classe social o la racialització, entre d’altres, posant a les persones en situacions de major vulnerabilitat a l’hora de patir discriminació i violència.
Davant els discursos d’odi i rebuig cap a la lluita feminista per la igualtat de drets cal refermar el compromís amb els drets de les dones en un marc de drets humans i entendre que la violència forma part del sistema i cal poder denunciar-la. Per això un any més donem suport als comunicats afins i a les convocatòries de manifestació arreu del territori.
