Crítica teatral – ‘El club de res de res’

Publicat el 20 juny, 2022

Compartim aquesta magnífica ressenya que ens ha fet arribar l’Eduard Reboll professor de primària i periodista que va assistir a la funció de ‘El club de res de res’ a l’Altre Festival:

Autora direcció Berta Giraut.
Companyia. Teatro de Pacotilla.
Repartiment. Andrea Acosta, Eduardo Blanco, Jordi Brangolí, Jose Luís Huerta, Marta Jimenez, Xavi Jimenez, Carlos Martínez, Raul Moreno, Samara Paulino, Cristobal Pérez, Max Villanueva, Leo i Brian Xavier Muñoz.

A la Fabra i Coats, la calor penetra als passadissos de la fàbrica en iniciar-se la tarda en aquest dissabte. L’Ateneu Popular està ple de joves esperant conjugar-hi la cervesa o el Red Bull amb alguna de les mil formes i derivats que avui té una patata fregida. 

A punt d´entrar-hi, estem. 
Al costat nostre, hi ha una fila prou llarga i un bitllet blanc a la ma dreta de cada espectador. “Passeu i deixeu les primeres files per a la gent gran o algú que tingui problemes de mobilitat. Gràcies”. El Festival d’Arts Escèniques i Salut Mental obre les portes a la sala. Comença la funció.

ANDREA “Benvinguts. Hola. Us agrada el pavelló? És un honor que sigueu aquí, en
aquest espai que jo considero sagrat. Veig moltes cares conegudes. Hola. Hola. Tot el
que és meu és vostre, ja ho sabeu”.
Gairebé un centenar de persones ens agrupem en una platea improvisada en forma de
triangle escalè. Els somriures i el “tilín” en algun missatge de wasap s’escampen en
aquest inici de l’obra. El “psshhh” i algun “Cony… calla ja!” ocupen també un seient.

Una sensació curiosa en aquest inici espontani i participatiu a banda i banda d’aquest
teatre: sembla que l’escenari i la platea siguin un mateix espai.

CRISTOBAL: Ha, ha, ha, ha.
ANDREA: Si us plau. Per celebrar aquest vespre tan especial he preparat una acció
poètica.
JOSE: Això què és?
MARTA: Mal educat.
ANDREA: Si us plau. Per favor. Som al club. Al club. Al club.
Som a El club de res de res.
Al fons, els músics amb l’acordió i el clarinet en plena melodia. Davant, les taules de
club nocturn amb els seus diferents personatges per explicar-nos una història amb un
contingut curiós: l’aparença del No-Res i la seva importància vital.



En aquesta obra s’aborda el més difícil de representar: donar-hi figura a un tema. Una trama on enmig dels diàlegs descobrirem quelcom més que els possibles entrebancs de cadascun dels seus personatges. Històries aparentment sense valor. I en canvi, ben substanciades i úniques per a cada actor o actriu. Cada subjecte defensa la seva idiosincràsia i la seva història particular. Ho fan amb una peculiar interpretació, un vestuari adient al personatge, la seva quietud corporal quan el guió ho demana, o sota un descontrol escènic consensuat dins del grup.

Escrita i dirigida magistralment  des d’una obertura de mires i una improvisació teatral sostinguda -ho dic sense embuts ni laudes- , Berta Giraut supervisa un grup d’actors i actrius que s´hi ofereixen el màxim vers a si mateixos. És a dir, la poètica privada passa a ésser pública dins les seves interpretacions. Reciten distints versos submergits entre diàlegs. I, des de la pura comèdia, pregunten a l’audiència i a si mateixos per què es va suïcidar Kurt Cobain. Per què hi ha tanta brutícia dins una galleda d’escombraries. Per què es relata la vida d’un xarnego -ho dic en el sentit més afectuós- que va venir de Múrcia a la dècada dels 60 i va viure al barri de la Barceloneta. O ens encantem, quan una clienta brasilera del club, recitant un poema en portuguès des del més íntim i a si mateixa, passa a primer pla front el públic perquè l’aplaudim.

Per finalitzar
TOTS: Qui sóc jo? RES, RES, RES.

Conclusió: Per a mi, com a espectador, haver-hi estat convidat em va permetre esbrinar que aquell No-Res, en el fons, era un Tot singular; si més no, durant una hora i una mica més que va durar l’obra d’aquell cabaret-de-cors-buscant-el-no-res.

Eduard Reboll

Generic selectors
Només coincidències exactes
Cerca al títol
Cerqueu contingut
Post Type Selectors
Cerca a les publicacions
Ves al contingut