Joan Gubern, responsable de vinculación al territorio de la Fundació, participó el lunes 16 de septiembre en el programa Bàsics de Betevé hablando del aceite de oliva producido en la Masía de Can Soler.
Gubern explicó que el proyecto del aceite impulsado por la entidad ha permitido recuperar cultivos de olivos que llevaban décadas abandonados a través de la acción comunitaria, implicando el tejido asociativo, educativo y vecinal del barrio y realizando actividades de sensibilización en el en torno a la recuperación del paisaje y del trabajo del estigma en salud mental.
Gubern avanzó que en un futuro próximo se plantarán más árboles, aparte de la variedad de olivo becario que se ha recuperado, y que el objetivo es ampliar la producción, ahora limitada y fuera del circuito comercial.
Coincidiendo con la visita a Betevé, el cocinero Ferran Adrià, que también tenía una entrevista en el programa Bàsics, se interesó por el proyecto del aceite realizado en Can Soler.
El Comité de Ética Asistencial de BCN Salut Mental ha organizado una segunda vuelta de la ponencia ‘Dilema de ética asistencial en el Servicio de Inserción Laboral’ que tendrá lugar el jueves 20 de junio de 9.30 h a 11 h en el Centre Cívic La Casa Groga (Av. del Jordà, 27, Horta-Guinardó, 08035 Barcelona).
Como en la primera sesión, esta nueva ponencia girará en torno al caso presentado al CEA por los profesionales Servei d’Inserció Laboral de la Fundació Els Tres Turons.
La ponencia irá a cargo de Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a Persona – VEUS, organización que reúne el tejido asociativo de entidades creadas y dirigidas por personas con experiencia propia en salud mental y que lucha por defender los derechos de las personas atendidas y por influir en las políticas públicas.
La Fundació de adhiere al manifiesto de la celebración del 8 de junio
La Fundació Els Tres Turons se ha adherido al manifiesto de la séptima marcha por el Orgull Boig que se celebrará el sábado 8 de junio bajo el lema “Ni culpa, ni vergonya”. Una jornada festiva con el objetivo de reivindicar los derechos de las personas que padecen trastorno mental.
El movimiento Orgull Boig aboga por la educación como medio para romper prejuicios sociales y luchar contra el estigma y pide que sea a través de las escuelas donde se trabaje la promoción de la salud mental y la prevención de trastornos psicológicos y la conducta suicida.
El recorrido de la marcha empezará a las 15 h en la Plaza de Orfila, núcleo del barrio de Sant Andreu, en la ciudad de Barcelona, con el propósito de congregar al mayor número de personas para reclamar un cambio en el sistema de prácticas psiquiátricas.
MANIFIESTO
Com començar un manifest per a l’Orgull Boig, quan no sabem bé els límits entre el seny i la Bogeria? Si encenem les televisions i veiem un món presumptament governat per entenimentats i ple de guerres, assassinats, pobresa extrema, esclaus, capitalisme atroç… Aquestes societats on existir suposa girar al voltant de l’interès i els diners; on el seny és passar al costat d’un rodamon, seminú, entre orins i no sentir cap mena d’empatia, ni dolor; on menjar cada dia amb cossos d’esquarterats en les guerres veient la tele és una cosa normal. Sí, normal. Aquesta normalitat a la qual ens volen reconvertir a les anomenades Boges i Bojos. Ficar-nos en aquest cercle de “senyisme” despietat. Que estem Boges i Bojos. Qui rasura? Qui ens classifica?
A les boges ens classifiquen de malaltes mentals i ens donen una puntada de peu per a tirar-nos del sistema, aquest sistema pervers que amb la seva atrocitat és precisament el que ens va fer emmalaltir. Estem cansats d’ocultar el nostre dolor, el nostre sofriment, ocultar que ens mediquem, que ens han psiquiatritzat. Un dia com el d’avui serveix per a donar-li la volta a aquest sistema, que ens assenyala amb diagnòstics i ens tracta amb prejudicis i idees falses. Li donem la volta a l’etiqueta. Ens diem Boges i Bojos; doncs sí, estem Orgullosos de ser Boges i Bojos en aquest món absolutament entenimentat de maldat i injustícia, som les i els Bojos del món que cridem junts. Ni culpa, ni vergonya; ni culpa, ni vergonya: ORGULL.
Orgull per haver continuat vives, malgrat el sofriment tan gran que ofusca les nostres ments i ànimes, Orgullosos de lluitar pels drets de les nostres germanes i germans psiquiatritzats en el món. Moltes lligades, vexades, sobremedicades, oblidades en llits de manicomis foscos, abandonades en el sopor de la química. Mirades perdudes, vides perdudes, empobrides, qüestionades, marcades. Per ells, aixequem la veu en un dia com avui; per aquests que no estan; per aquests que no van aguantar i se’n van anar. Per aquells que sobrevivim a batalles terribles amb les nostres ments dia a dia, per dir-li al món que estem farts que ens lliguin als llits, que només ens mediquin, que no ens tractin el sofriment, que ens donin electroshocks, que ens cronifiquen i ens omplin de química les venes per a tota la vida, sense donar-nos més suport que pastilles. Denunciem el negoci tan lucratiu que som per a les farmacèutiques i com ens sobremediquen i no paren esment als efectes primaris, no com ells diuen secundaris; efectes primaris sobre els nostres cossos, que ens porten a tenir una esperança de vida 15 anys menor a la resta de la població que no pren psicofàrmacs.
Estem fartes i farts que el diagnòstic de malalt mental sigui associat a assassinats, manca de sentiments, a terror en les televisions, els diaris i els mitjans. Relacionant-nos amb la violència. Aquest dia no és només un dia de la reivindicació dels nostres drets, sinó la celebració d’aquest Orgull de Boges i Bojos. Ens vau fer fora del vostre sistema pervers, On estan els normals? On està la normalitat? Qui són els normals, digueu-me, qui són els entenimentats? Els que anomenen alienats, Boges, són ànimes ferides que van perdre la raó, això és la Bogeria: patir.
I si el no patir davant tot el que veiem i ens envolta és la normalitat, doncs quedeu-vos amb la vostra etiqueta de normals i nosaltres ens quedarem amb la de Boges i Bojos Orgullosos d’ella sense culpa ni vergonya de tenir-la. No tenim vergonya de patir i dir-ho, no tenim vergonya d’estar marcats per la psiquiatria, atrapats per ella, supervivents d’ella. I estem Orgulloses de continuar vius i vives malgrat ingressos, venes tallades, malgrat l’ànima trencada. Estem Orgulloses que van ser els Bojos i Boges de la història els que van crear l’art, la poesia, la música, la filosofia. Van ser els anomenats Bojos i Boges els que van canviar el rumb de la història amb les seves idees noves, enginyoses, amb les seves genialitats, malgrat el seu patiment.
No ens fa vergonya ser sensibles, tenir ànimes trèmules, més llàgrimes de les comuns, més moments de buit profund, de contrasentit, de voler acabar amb tot, de quedar-nos quiets en un llit. No ens fa vergonya tenir la sensibilitat a flor de pell. No serà el món el que està boig? No serà el món el que emmalalteix als que no s’adapten a la seva corrupció sense sentit? Va arribar el moment de cridar als psiquiatres, psicòlegs i tots els que se suposa haurien de treballar per a ajudar-nos a viure millor, que treguin els ulls dels seus ordinadors i de les seves receptes i dels seus llibres de la Universitat, que tirin els DSM a la paperera i ens mirin als ulls, que ens mirin als ulls profundament cara a cara i que vegin éssers humans que sofreixen, que estimen, que riuen, que tenen la seva història. Que mirin als que anomenen subjectes malalts com a un ésser humà, que la nit anterior no va dormir perquè alguna cosa el turmentava.
Més empatia, si us plau, amb el sofriment mental que no es veu com es veu una cama trencada o una ferida cosida! Que és un patiment que mata més de 4.000 persones a l’any, 11 per dia, tan sols al nostre país. 10 persones moriran a tot el món en el temps que triguem a llegir aquest manifest. Aquesta és la primera causa de mort entre els joves, que està passant que tanta gent està caient. Què passa amb els nostres adolescents on hi ha una epidèmia de trastorns mentals? Què passa quan som el segon país del món en consum de Benzodiazepines? Continuarem girant la cara, a silenciar tant de dolor, continuarem callant tantes famílies destrossades?
En aquest dia, recordem que la nostra lluita és diària i esgotadora i que hem de fer pinya entre nosaltres. I cridar al món: no m’avergonyeixo d’haver-me trencat i que em diguin Boja o Boig. No m’avergonyeixo de mi mateixa, de nosaltres mateixos, ni culpa, ni vergonya, ORGULL, ni culpa, ni vergonya. Som lluitadores, som gent forta, som guerrers i guerreres de la nostra ment, Orgullosos de continuar lluitant, d’estar vives, ORGULL de ser el que som, ORGULL, ni culpa, ni vergonya, ni culpa, ni vergonya, ni culpa, ni vergonya: ORGULL!
La #3TUFest es a tocar! El próximo jueves 13 de junio de 17 ha 19 h el balcón de naturaleza que es Can Soler acogerá un programa vibrante y abierto al barrio que nace de todo el trabajo que se hace en los diferentes servicios de la Fundació.
Este año la #3TUFest repite un formato que pone énfasis en la participación y la expresión a través del arte como punto de encuentro.Con algunas participaciones y sorpresas para cerrar, el acto contará con parada de artesanía, nueva exposición de WeLab sobre el proceso de hacer aceite en la masía, espacio de teatro, hip hop, pica pica ¡y mucha música!
La fiesta está abierta a las personas atendidas en la Fundació, familiares, profesionales y en general a cualquier persona con alguna vinculación con la entidad.
Tendremos catas gastronómicas, música, exposiciones y muchas sorpresas.
📅 Jueves 13 de junio 🕔 De 17 a 19h 🏚 Masía de Can Soler 📍 Carretera de la Arrabassada, 135 08035 Barcelona
El recinto Fabra i Coats de Barcelona se llenó de arte y salud mental en la décima edición del festival de artes escénicas y salud mental L’Altre Festival que tuvo lugar del 31 de mayo al 2 de junio. Más de 30 espectáculos de teatro, danza, música, poesía y nuevos formatos escénicos con el objetivo de dar visibilidad a aquellas propuestas artísticas creadas y/o protagonizadas por personas con y sin problemas de salud mental, y aquellas que reflexionan sobre la salud mental .
El viernes las personas usuarias del taller de accesibilidad audiovisual de la Fundació Els Tres Turons subtitularon la obra que dio inicio al Altretro Festival. Una obra de teatro colaborativo en portugués titulada «Efeito Colateral» e interpretada por el Grupo Pendurados, conformado por alumnos de la Escuela de Teatro y Música de Unicamp, Brasil. Tras el espectáculo, la actriz y creadora escénica Marta Montiel moderó una reflexión colectiva, proponiendo como punto de partida la ética de la interpretación en la representación escénica de personas con sufrimiento emocional grave.
El sábado 1 de junio se celebraron las acciones poéticas del Sarau Poètic en diferentes espacios de la Fabra i Coats. Se realizaron un total de cinco acciones poéticas trabajadas en el taller conducido durante abril y mayo por Mireia Tejero, músico y performer, y Berta Giraut, actriz y poeta. Desde el sentido del humor y la profundidad, los participantes interpretaron escenas a partir de improvisaciones con música y texto.
El Espai Bota dio el pistoletazo de salida al Sarau Poètic con la primera de las acciones del taller de creación. Posteriormente, se proyectaron las obras que han participado en el videoconcurso del Sarau Poètic y, finalmente, la compañía de Manacor ESTEPA TEATRE presentó el espectáculo Helpo, que significa «ayuda» en esperanto.
Este año, la iniciativa del Club Social Pol Positiu y la Fundació Els Tres Turons e integrada dentro del Altre Festival ha contado con la participación de personas del Club Social, de Teatro de Pacotilla, del Servicio de Rehabilitación y de otras entidades y personas interesadas.
HolaHola 👋, bienvenida / bienvenido a Fundació Els Tres Turons === 🗨️ Éste es el chat de contacto del Impulsa tu futuro laboral en el Carmel que gestionamos desde la Fundación. 👉 AQUÍ encontrarás más información 📄 Para que podamos hablar primero debes leer y aceptar la Política de Privacidad.
