Aquestes violències estructurals es creuen de manera inevitable amb altres eixos de desigualtat, multiplicant la discriminació de les dones i persones LGTBIQ+ amb o sense diagnòstic de salut mental, minvant-ne les oportunitats per poder desenvolupar el dret a una vida digna i en igualtat.

Les tasques de cures, desenvolupades majoritàriament per les dones, continuen ocupant un espai sovint infravalorat  i invisible, quan és aquest espai on la vida es reprodueix a través de les cures i el suport, lluny de les dinàmiques de producció que deixen fora totes aquelles persones que no poden sostenir-les, generant exclusió i pobresa i precaritzant els treballs de cures, entre els quals s’inclou l’atenció social a les persones amb patiment mental intens. 

Continuem demanant una mirada interseccional que permeti desarticular la reproducció de les desigualtats des dels serveis d’atenció a la salut mental i que reconegui la cura i la reparació com a factor indispensable per a l’acompanyament de les persones amb patiment emocional intens. Recordem que no aplicar la perspectiva de gènere en l’atenció pot reproduir les mateixes exclusions i discriminacions presents en la societat.

Denunciem el fet que les dones, pel simple fet de ser-ho, viuen amb pitjors condicions de vida i pateixen discriminació i violències específiques, fet que impacta de manera rellevant sobre la seva salut física i mental. Volem esmentar especialment totes aquelles persones víctimes dels conflictes bèl·lics i les violències específiques que pateixen les dones i els infants, així com els devastadors efectes en la seva salut mental.

Denunciem que la regulació social de les relacions de gènere intersecciona amb altres eixos de desigualtat per raó de classe social o origen, com a conseqüència d’una complexa estructura social capacitista, heteropatriarcal, capitalista i colonial. 

Denunciem l’efecte devastador de les violències masclistes i les discriminacions en la salut mental de les dones i la manca d’igualtat d’oportunitats com a factor que reprodueix l’anomenada feminització de la pobresa. 

Denunciem també l’efecte de la pobresa de temps per a la pròpia vida i cura que pateixen les dones com a conseqüència del repartiment desigual i la manca de corresponsabilitat en les tasques reproductives i de cures.

Ara més que mai donem suport als comunicats de les entitats afines i reiterem el compromís per esdevenir una organització que contempla la perspectiva de gènere en el tracte a les persones usuàries dels serveis que proveeix i a les persones que hi treballen, aplicant les mesures necessàries per a garantir espais igualitaris i lliures de discriminacions. 

Fundació Els Tres Turons, 8 de març de 2024

Compartim algunes publicacions i campanyes relacionades amb el 8-M per tal d’aportar informació complementària:

• Dret a sentir. Drets sexuals i les xarxes de suport de les dones amb problemes de salut mental (Salut Mental Catalunya)  
• L’ocupació entre les dones amb discapacitat creix sis vegades menys que entre els homes (Diari de la Discapacitat) 
• Desigualtats de gènere en la salut a Barcelona (ASPB)
• La pobreza tiene género: ¡Di no a la feminización de la pobreza! (Amnistia Internacional)
• Medicina androcèntrica: així afecta el biaix de gènere a la salut de les dones (Diari de la Sanitat) 
• https://www.surt.org/desigualtats-de-genere/
• Activitats pel 8-M 2024 a Barcelona (Betevé) 
• Llibre blanc “Salut i gènere” (Confederació Salut Mental Espanya) 
• La dona i els conflictes armats (Amnistia Internacional)
• Aquest 8-M ‘Visibilitzem-les’: posem al mapa les dones que ens han marcat (Social.cat)