La pobresa repunta a Catalunya
L’encariment de l’habitatge, la baixa redistribució de la riquesa i la precarietat laboral fan repuntar la pobresa a Catalunya
- La taxa AROPE puja fins al 24,8% i empitjora per primer cop en cinc anys, fins a afectar més de dos milions de persones a Catalunya
- La pobresa infantil s’enfila fins al 36%, i quasi la meitat de les persones sense nacionalitat espanyola viuen en risc de pobresa
- Les entitats alerten de la feblesa de les polítiques redistributives i reclamen reforçar la protecció social, l’accés a l’habitatge i la inversió social
La nova Radiografia INSOCAT 2026, elaborada per ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), constata un empitjorament de la pobresa i l’exclusió social a Catalunya després de cinc anys d’evolució continguda. La taxa AROPE se situa en el 24,8%, 0,8 punts més que l’any anterior, i la taxa de pobresa puja fins al 18,9%. És a dir: més de dos milions de persones viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya.
L’informe, que posa en relació els resultats de l’Enquesta de Condicions de Vida amb dades d’altres fonts, subratlla la contradicció entre una suposada bonança econòmica i el malestar social que travessa una part molt important de la població. Mentre el PIB creix un 2,7% i l’atur baixa fins al 8,4%, un 47,3% de la població declara dificultats per arribar a final de mes. “L’encariment del cost de la vida, que absorbeix el 95% de la renda mitjana disponible, fa que a la meitat de la població a Catalunya li costi poder pagar les despeses bàsiques”, afirma Teresa Bermúdez, vocal de pobresa d’ECAS. La pobresa en el treball s’incrementa fins a l’11,8% i el 42,4% de la població activa es troba en situació de precarietat laboral.
ECAS adverteix, a més, que les dades no recullen tota la realitat social. Les estadístiques oficials deixen fora les situacions de màxima precarietat, com les de moltes persones sense llar o en situació administrativa irregular, i això fa que la dimensió real de l’exclusió sigui encara més greu del que reflecteixen els indicadors.
Infància, dones i persones migrades: els col·lectius més castigats
L’empitjorament de les dades torna a concentrar-se en els col·lectius que històricament pateixen més vulnerabilitat. La pobresa infantil arriba al 36% entre els menors de 18 anys; per a les dones el risc augmenta més que per als homes; i gairebé la meitat de les persones sense nacionalitat espanyola (49,7%) es troben en risc de pobresa o exclusió.
També es manté una clara relació entre pobresa, nivell formatiu i posició socioeconòmica d’origen, fet que evidencia fins a quin punt les desigualtats es transmeten i es cronifiquen. De fet, el 35% de la desigualtat d’ingressos és heretada i està determinada per circumstàncies no triades com el gènere, el lloc de naixement dels progenitors i, sobretot, l’origen socioeconòmic familiar. “L’ascensor social que havia funcionat en dècades anteriors està espatllat, i ara tenir estudis superiors o feina no garanteixen arribar a final de mes amb tranquil·litat”, expressa Bermúdez.
Les transferències socials continuen tenint un paper clau, però perden eficàcia. Actualment, només aconsegueixen treure de la pobresa el 21,5% de la població: “la seva capacitat protectora és especialment insuficient per a la infància i l’adolescència, i funcionen sobretot en el cas de les pensions”, explica la vocal de pobresa d’ECAS. Mentre que per a la gent gran les pensions redueixen la taxa de pobresa del 76,9% al 14,2%, en el cas dels menors la reducció és molt més limitada: passa del 39,7% al 30%.
L’habitatge, principal factor d’empobriment
La Radiografia INSOCAT 2026 assenyala l’habitatge com un dels grans motors d’empobriment. Entre 2014 i 2025 els lloguers han augmentat un 58,07% a Catalunya, i viure de lloguer triplica el risc de pobresa: es dispara fins al 34,4%, davant de l’11,3% entre les persones que viuen en un habitatge de propietat.
A més, 568.000 llars on viuen gairebé dos milions de persones pateixen precarietat en l’habitatge. Un 16,8% de la població —26,9% en el cas de les persones estrangeres— no pot mantenir la llar a una temperatura adequada, i un 14,2% de la població declara retards en el pagament de les despeses vinculades a la llar.
L’informe també alerta que la crisi d’accés i manteniment de l’habitatge està vinculada a una forta concentració de la propietat i un parc públic clarament insuficient. Un 1,2% de grans tenidors posseeixen gairebé un quart del mercat immobiliari, i el 2% del parc públic -davant del 15% de la mitjana europea- conviu amb més de 400.000 pisos buits a Catalunya. Aquesta combinació agreuja la inseguretat residencial i converteix una necessitat bàsica en un factor estructural de desigualtat.
Més redistribució i polítiques públiques més fortes
Davant d’aquest escenari, ECAS reclama enfortir la capacitat redistributiva de les polítiques públiques, millorar la cobertura de les prestacions socials, reforçar les mesures de suport a la infància i desplegar respostes estructurals en matèria d’habitatge. La federació alerta que Catalunya continua a la cua de l’Estat en inversió social, amb 2.789 euros per habitant i any -lluny dels 3.277 euros de mitjana-, i que prestacions com la Renda Garantida de Ciutadania o el complement d’infància de l’Ingrés Mínim Vital continuen arribant a una part massa petita de les llars que les necessiten (15,9% i 11% de les llars en risc de pobresa, respectivament).
En aquest context, ECAS insisteix que el creixement econòmic només tindrà impacte real en la vida de la ciutadania si va acompanyat de polítiques públiques valentes i sostingudes en el temps. Cal determinació en l’acció pública perquè la prosperitat sigui compartida i els drets socials, efectivament garantits.
