La Fundació Els Tres Turons us desitja unes bones festes i una bona entrada a l’any nou. La felicitació d’enguany inclou uns versos de la cançó Imagine, de John Lennon, i està il·lustrada amb una foto de la Masia de Can Soler nevada. Desitgem que us agradi!
La Fundació Els Tres Turons va presentar dijous 14 de desembre l’oli d’oliva verge extra fet a la Masia de Can Soler. L’acte va comptar amb la presència d’una trentena de persones que van poder conèixer de primera mà els detalls del projecte que ha fet possible recuperar la varietat d’olivera becaruda i la feina d’acció comunitària i treball en xarxa que hi ha darrere i que ha culminat amb l’elaboració del primer oli d’oliva verge extra de Barcelona.
Joan Gubern, responsable de vinculació al territori de la Fundació, i Marisa Rosa, presidenta del patronat, van presentar la missió i valors de l’entitat i van explicar la vinculació amb la masia de Can Soler, un equipament situat a Sant Genís dels Agudells, a la falda del Parc Natural de la Serra de Collserola, que està gestionat per la Fundació des del 2020 amb la voluntat que l’indret esdevingui un punt de referència de l’agroecologia urbana i la inclusió social.
Rosa va incidir en la metodologia d’Aprenentatge i Servei que l’entitat desenvolupa a Can Soler a partir de l’adquisició de competències i aprenentatges a les persones ateses al mateix temps que es realitza una tasca de servei comunitari, en aquest cas regenerant un espai que estava en una situació de degradació i abandonament important. Això ha donat l’oportunitat de fer processos de recuperació significatius i vinculats al territori per les persones ateses per la Fundació.
En la recuperació d’aquest paisatge agrari hi ha participat activament la ciutadania, veïnes i veïns, entitats del barri, escoles i persones usuàries d’equipaments de proximitat que han contribuït al projecte en jornades de treball cooperatiu.
En aquestes jornades s’han restaurat les feixes de cultiu eliminant plantes invasores, s’ha netejat el bosc i reconstruït antics murs de pedra seca i camins adjacents. Aquestes jornades i han servit també per combatre l’estigma en relació a les les malalties mentals, ja que han estat les persones ateses les encarregades de dinamitzar les activitats.
L’acte va comptar amb la presència de Sabrina Araibi, consellera portaveu del districte d’Horta-Guinardó, que va agrair i destacar la tasca de la Fundació com a impulsor del treball en xarxa al barri de Sant Genís a partir del projecte de Can Soler.
Mireia Abril, tècnica de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, va situar Can Soler en el marc de les polítiques alimentàries de la ciutat i d’una estratègia de sobirania alimentària i alimentació sostenible a partir de la recuperació de varietats locals i del treball en xarxa a la ciutat.
Glòria Arribas, tècnica del servei d’ús públic, divulgació i educació ambiental del Parc Natural de Collserola, va posar en context el projecte de rehabilitació de cultius i paisatge dins de l’estratègia del Parc, destacant valors que ha aportat la feina feta a Can Soler per exemple en diversos àmbits, com el de la gestió forestal o la reconstrucció de murs de pedra seca i camins adjacents que ajuden preservar la biodiversitat, per exemple.
La conferència també va comptar amb la intervenció de Juan F. Hermoso, tècnic de l’Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàres (IRTA), que va fer una explicació de la varietat i certificació de les olives afirmant que la tasca realitzada per les persones usuàries a Can Soler ha permès recuperar una varietat antiga d’oliva, la becaruda, que pràcticament havia desaparegut.
Per part de la Fundació, Marta Garcia, responsable d’Acció Social de la Fundació, va exposar la part del projecte de salut mental comunitària vinculat a la natura a partir del treball en xarxa i la metodologia d’Aprenentatge i Servei, a més de contribuir a fer possible l’accés universal a la natura. En aquest sentit, va mencionar els agents socials que han participat activament en la recuperació del paisatge agrari de l’indret, com són l’Escola Font d’en Fargas, l’Escola Aprenents de Sant Genís, el CRI la Llavor, l’Associació de de veïnes i veïns de Sant Genís, el Casal de la Gent Gran de Sant Genís, el Centre Cívic la Casa Groga, el Programa Collserola’t, l’Institut Vall d’Hebron i el Programa Reincorpora població presa.
Finalment, Joan Blas, tallerista del servei d’Inserció Laboral i coordinador tècnic del projecte, va parlar del futur del projecte i va assegurar que la voluntat és continuar donant ús agrícola a l’espai i potenciant els cultius, oliveres i fruiters de varietats locals.
La jornada va acabar amb una visita a l’indret i una explicació de l’experiència per part de les persones ateses encarregades de dinamitzar les activitats agrícoles i, finalment, es va oferir un tast i una llauna d’oli a tots els assistents.
El projecte de recuperació i dinamització dels entorns de Can Soler està impulsat per la Fundació Els Tres Turons i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona (Parcs i Jardins – Mans al Verd i el Districte d’Horta-Guinardó), així com del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Els terrenys on es situen les feixes de cultiu són dins la ciutat de Barcelona i també del Parc, que contempla la recuperació de l’agricultura tradicional com una de les línies d’acció del PEPNat (Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola).
Can Soler és l’espai on la Fundació Els Tres Turons realitza les activitats de jardineria i forestal dels serveis públics de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions que tenen per objectiu l’acompanyament a la inserció laboral, formativa i comunitària de persones joves i adultes amb un diagnòstic en salut mental.
El Casal de Barri la Barraca del Carmel es va omplir de gom a gom en l’acte que la Fundació Els Tres Turons va celebrar dijous 23 de novembre per a commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental. La jornada, que també es va poder seguir en línia, es va desenvolupar sota el lema “Construïm salut mental col·lectiva. Projectes, lluites, imaginaris, subjectivitats, enginy, treball i art“ i va comptar amb cinc ponents que van donar testimoni de processos col·lectius relacionats amb la salut mental.
Ainhoa García: “Cal dotar els professionals de recursos perquè treballin de forma comunitària”
Ainhoa García, activista de les associacions Matissos i Emilia i tècnica de la Federació Veus, va destacar l’associacionisme com a pràctica col·lectiva i va posar de manifest col·lectius com Emilia que està formada tant per professionals, com per familiars, com per persones afectades per problemàtiques de salut mental. García va assenyalar que cal “dotar els professionals de recursos perquè treballin de forma comunitària”, així com “aconseguir que la comunitat sencera s’impliqui en la salut mental”.
Maria Aran: “L’entorn que no fa res és còmplice de la discriminació”
Maria Aran, activista i tècnica a la Federació Veus, va afirmar que “és hora que siguem nosaltres mateixes les que diem què necessitem i com ho necessitem” i va apuntar la recuperació dels vincles com “la base de tot”. Així mateix, va defensar la transformació d’arrel de la societat a través de l’organització política com a via per acabar amb els patiments socials que provoquen les diferents classes d’opressió. “El psicòleg ens pot ajudar a gestionar-ho més bé, però la clau de tot és transformar el problema de base”, va manifestar, afegint que el malestar emocional apel·la al conjunt de la societat. “L’entorn que no fa res és còmplice de la discriminació”, va sentenciar.
A banda, va recordar que els professionals psicosanitaris són responsables del manteniment d’”estructures coercitives que no contribueixen a la recuperació”. “Que siguin conscients que estan col·laborant en mantenir-les”, va advertir, alhora que va apuntar la importància que la responsabilitat de la recuperació no recaigui només en la institució mèdica ja que això “desempodera” el subjecte.
Pantxo Ramas: “Els gestos col·lectius han de ser polítics”
Pantxo Ramas, activista del col·lectiu Entrar Afuera, va fer una defensa de la transformació social per acabar amb els abusos cap als afectats per problemes de malestar emocional. “Cal canviar la manera com funcionen les institucions en el seu conjunt”, va dir, remarcant que per acabar de debò amb la vulneració de drets “els gestos col·lectius han de ser polítics”, atès que el sistema tal com està muntat “no pot garantir els drets de tothom”.
Així mateix, va defensar el vessant comunitari de la rehabilitació explicant que “si reinscrivim les persones vulnerables la societat s’enriquirà en el seu conjunt, perquè els guetos no deixen de ser realitats falses”.
Irene Turiel: “L’atenció dels professionals de la sanitat i les cures es fa des de l’omnipotència”
Irene Turiel, també membre d’Entrar Afuera, va denunciar que la forma de treballar dels serveis públics està “cada cop més allunyada d’ajudar a resoldre les necessitats de la persona” i va lamentar que “a l’hora de donar resposta a les demandes que els arriben, l’atenció dels professionals de la sanitat i les cures es fa des de l’omnipotència”. En aquest context, va assenyalar que “s’han de fer càrrec d’aquestes necessitats i donar-hi resposta i això passa per fer-ho amb l’altre”.
Maite Alfaro: «Sense la comunitat difícilment treballarem amb persones en aïllament»
Finalment, Maite Alfaro, usuària del Servei de Rehabilitació Comunitària d’Adults a la Fundació els Tres Turons, va advertir que “hem de tenir cura de no formar guetos on col·locar la gent”. “Hem de ser tan lliures com la resta de gent”, va dir, afegint que tot passa pel vessant comunitari, ja que “sense la comunitat difícilment treballarem amb persones el tret característic de les quals és l’aïllament”. “La salut mental és comunitària o no és”, va etzibar, apuntant que el benestar emocional ha de ser un objectiu “de tota la societat”. Sense aquest enfocament col·lectivament responsable, va concloure, “difícilment aconseguirem avançar en aquest món”.
Joan Gubern, responsable de vinculació al territori de la Fundació, i Marta García, responsable d’Acció Comunitària, presentador i moderadora de l’acte respectivament, van enviar un agraïment a totes les entitats que han col·laborat amb la jornada d’enguany, que també va ser possible gràcies a les persones participants a l’activitat d’Accessibilitat Audiovisual del Servei d’Inserció Laboral de la Fundació.
El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, la Fundació Els Tres Turons reitera la denúncia envers la persistent violència contra les dones existent en la nostra societat.
Les violències masclistes, exercides contra les dones pel fet de ser dones, són una violació dels drets humans. Aquestes violències són produïdes per mitjans físics, econòmics, digitals o psicològics (incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions) i tenen lloc tant en l’àmbit públic com en el privat. Són manifestacions de discriminació i de desigualtat que causen danys i patiment físic, sexual i/o psicològic.
Salut mental i violències masclistes
No és possible gaudir d’una bona salut mental o tractar de recuperar-la si s’està patint violència i si no es troben els suports suficients per poder frenar les agressions. També la discriminació i la desigualtat estructurals que pateixen les dones són formes de violència que els fan tenir una vida i una salut mental pitjors. Visibilitzar les violències i implicar-se en la lluita per a erradicar-les ha de formar part de la intervenció de les entitats que donen suport a la salut mental de les persones.
Us convidem a sumar-vos a les diferents convocatòries de protesta contra la violència masclista que se celebraran aquest cap de setmana.
Enllaços recomanats:
La Fundació Els Tres Turons celebrarà el Dia Mundial de la Salut Mental amb un acte que tindrà lloc dijous 23 de novembre sota el lema «Construïm salut mental col·lectiva. Projectes, lluites, imaginaris, subjectivitats, enginy, treball i art«.
La jornada serà híbrida:
Presencial: al Casal de Barri la Barraca del Carmel amb inscripció prèvia. Clica al botó per reservar la teva data!
Virtual: en directe per YouTube. Clica al botó i desa’t la convocatòria.
L’acte comptarà amb una taula rodona formada per persones que donaran testimoni de la seva experiència en processos col·lectius relacionats amb la salut mental:
La Fundació Els Tres Turons commemora el Dia Mundial de la Salut Mental amb un reconeixement de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en favor de la lluita pels drets de les persones amb diagnòstic o amb dificultats en relació a la salut mental.
La Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat afirma que no s’han de fer distincions entre persones, però històricament, les persones amb discapacitat, incloent-hi aquelles amb diagnòstics en salut mental, no han gaudit de garanties en el respecte als seus drets: al dret de ser escoltades, d’exercir la mateixa capacitat jurídica, de decidir on viure i amb qui i de tenir accés a tots els serveis i recursos disponibles, és a dir d’apoderar-se per a construir un projecte de vida propi.
Des de la Fundació Els Tres Turons volem ser altaveu de la necessitat que l’atenció a la salut mental es pugui situar en un marc de drets humans, i per això també creiem que cal dotar-la d’una dimensió col·lectiva. Creiem que cal analitzar quines pràctiques afavoreixen aquesta dimensió col·lectiva i quines no ho fan per poder abandonar aquelles que aïllen i estigmatitzen i destinar els recursos a aquelles que poden garantir una vida digna de ser viscuda per a tothom.
En un article sobre la salut mental en temps de COVID-19, Manuel Desviat citaba Yayo Herrero en relació a aquelles pràctiques i relacions que poden ser protectores de les condicions necessàries per a preservar les nostres vides i el nostre benestar en situacions de crisis diverses, en un moment en què el concepte de crisi transcendeix la dimensió individual que tradicionalment li hem atorgat en salut mental per saltar a una dimensió de crisi o crisis col·lectives.
Diu Yayo Herrero: “Necessitem cuidar-nos i protegir-nos de manera col·lectiva. I més quan s’entrecreuen dues grans crisis: la social i l’emergència ecològica. El suport mutu, a través d’iniciatives institucionals i/o comunitàries, té l’oportunitat de ser la salvaguarda de les situacions de desigualtat que es magnifiquen durant les crisis”.
Des de la Fundació donem suport i ens emmirallem en aquelles pràctiques col·lectives que s’estan generant des de diferents espais vinculats a la salut mental; pràctiques recuperades, que vénen de lluny però sovint queden o han quedat invisibilitzades, moltes d’elles encapçalades per persones amb experiència pròpia.
Volem destacar-ne els efectes com a generadores de benestar, relacions i ciutadania, com a protectores dels drets i com a salvaguarda davant el repte col.lectiu de viure en societats cada cop més desiguals que no semblarien afavoridores de l’exercici del drets col·lectius.
Junts preservem millor els nostres drets i construïm benestar.
La Fundació celebrarà el Dia Mundial de la Salut Mental el 19 de novembre
El SIOAS impulsa l’ocupabilitat amb sis càpsules formatives en competències digitals
Comença el curs de Fonaments de l’Atenció Sociosanitària del Projecte Prelaboral del Carmel
Les entitats socials se sumen a la mobilització per exigir una resposta urgent i contundent a l’emergència habitacional
Obrim la crida de voluntariat pel projecte Xerrem: connecta i comparteix el català a la comunitat