Persones usuàries de l’entitat iniciaran a partir del mes de setembre una gira de teatres amb l’obra «Que juguin, que juguin», que van interpretar el 2 de juny passat a la Fabra i Coats en el marc de l’Altre Festival.
Es tracta d’un espectacle que transcorre a una cambra dels jocs on sis adults juguen quan ja no els toca jugar. A través de fragments fulminants, els personatges teixeixen els fils d’allò que és individual, familiar i social de manera abrupta i lúdica, com si de cop s’obrís el llum i es tornés a apagar.
«Que juguin, que juguin» és un muntatge seriós i inexplicable com la vida mateixa i com l’amor. Podeu visionar-lo íntegrament a Youtube.
A partir de setembre anunciarem els llocs i les dates on s’interpretarà l’obra.
El programa de ràdio del Club Social Pol Positiu de la Fundació, La Tarantela, ha tancat aquest mes de juliol la desena temporada. Durant aquest any, el programa, que està conduït i participat per persones usuàries de la Fundació, ha superat la barrera dels 300 programes, arribant a l’edició 308.
El programa es realitza cada dijous en directe a les 11.30 a Boca Ràdio, una emissora de ràdio associativa i comunitària per a la transformació social que s’emet des del barri del Carmel per a tota la ciutat de Barcelona al 90.1 de la FM i també a través d’Internet.
Els pòdcasts es poden recuperar al canal d’Ivoox de La Tarantela, un projecte de caràcter comunitari i inclusiu, participatiu i col·laboratiu, en què els participants aporten la seva creativitat i interessos i comparteixen la seva il·lusió i passió per la ràdio i la comunicació alhora que trenquen estigmes, pors i falses idees al voltant de la salut mental. «No volem parlar sempre de salut mental, però la salut mental ho travessa tot» n’és el leitmotiv.
La Tarantela és un magazín radiofònic que inclou seccions d’oci i cultura («We can Weeckend»), música i crítica musical («Mi canción es un HIT»), cinema («Maldito Bastardo»), poesia («El Momento Holderlin») i receptes («La cuina de la Loli»).
El programa donarà el tret de sortida a l’onzena temporada dijous 5 de setembre.
El projecte audiovisual «Delete Edatisme» és un diàleg intergeneracional entre joves i grans sobre els estereotips envers l’edat.
El Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells va acollir dimecres 12 de juny la presentació de l’audiovisual, fet arran de la gravació del pòdcast “Delete Edatisme”. Un projecte que esborra les fronteres de l’edat i l’experiència amb la complicitat del Casal de la Gent Gran de Sant Genís dels Agudells, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Genís dels Agudells, de Ràdio Sant Genís i de la coordinadora intercultural EINA.
L’audiovisual ha estat realitzat per WeLab, l’equip del taller d’audiovisuals del Servei de Joves de la Fundació.
WeLab, l’equip del taller d’audiovisuals de la Fundació, va presentar dimecres 12 de juny l’audiovisual fet arran de la gravació del podcast “Delete Edatisme”, un projecte audiovisual que esborra les fronteres de l’edat i l’experiència amb la complicitat del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudells, de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Genís dels Agudells, de Ràdio Sant Genís i de la coordinadora intercultural EINA.
En una sala d’actes a les fosques, la llum d’un projector va mostrar la sala de ràdio de l’A.V. amb una taula rodona, micros i parelles de tertulians, la meitat joves de WeLab i l’altra, participants al Casal de Gent Gran. Rere les càmeres, fora del focus, l’altra part de WeLab va filmar un diàleg intergeneracional conduït per La Tere, de l’equip de professionals del Casal.
Solitud, companyia, experiència, mort o vincle: el guió preparat durant els mesos de febrer i març va derivar en una conversa que acosta vores i experiències de vida a través de la curiositat i l’escolta.
Ben aviat podreu veure el vídeo sencer a YouTube.
L’antecedent del documental “Sant Genís en temps de pandèmia”
“Delete Edatism” segueix l’estela del documental de WeLab “Sant Genís en temps de pandèmia” que reflecteix com la gent gran va viure les restriccions de moviments i de contacte durant el període posterior al confinament. Presentat el 2022, el film ja va comptar amb la complicitat del Casal de la Gent Gran i va posar el focus en la necessitat de vincle humà com un element també intergeneracional.
Després d’una primera sessió celebrada al maig, el Comitè d’Ètica Assistencial de BCN Salut Mental es va reunir dijous 20 de juny, també a la Casa Groga i a petició del Servei d’Inserció Laboral de la Fundació, per a continuar abordant i compartint dilemes ètics dins el marc dels serveis d’inclusió laboral. La sessió es va fer amb la incorporació de la mirada en primera persona d’Albert Piquer, president de Federació Veus.
En una presentació inicial, Piquer va descriure el canvi, també en àmbit laboral, inehrent al desplegament dels Quality Rights dins l’actual Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD). En aquest marc Piquer també va explicar l’aposta de la Federació Veus per la feina amb suport i en igualtat de drets i no de la feina protegida en centres especials de treball. També va subratllar que paradoxalment, tot i la centralitat social atorgada a la feina com a esfera d’inclusió i de relacions, les condicions del lloc són un dels orígens principals de malestar emocional i una rèmora per a combatre l’estigma.
Els dilemes inicials plantejats pel Servei d’Inserció Laboral per a iniciar el debat van ser dos: què passa quan una persona atesa s’interessa per ofertes amb alt component de precarització i què fer quan la valoració tècnica des dels serveis no s’adequa amb la demanda de la persona. Durant una hora, l’intercanvi d’experiències va posar en relleu l’auge d’ofertes en entorn protegit i en empreses amb afany de lucre, pels menors costos salarials comparatius després d’apujar-se el salari mínim.
Un altre element reiterat, també com una oportunitat, és la manca de cultura i d’implicació empresarial tant per afavorir el benestar emocional al lloc de feina com a l’hora d’esdevenir vector d’inclusió en salut mental, com passa a l’entorn de la discapacitat física. Es va assenyalar també les dificultats de traduir conceptes de model nascuts en un marc anglosaxó amb més rotació a les feines i una altra cultura de mobilitat laboral. Com a conseqüència, es va apuntar que són necessaris encara canvis legislatius en l’àmbit laboral per a facilitar els canvis i, també, visibilitzar les dissonàncies col·lectivament i des de les entitats.
A l’acte hi van participar 20 persones provinents de totes les entitats de BCN Salut Mental i va comptar amb tot l’equip del Servei d’Inserció Laboral de la Fundació i també amb la participació de Marisa Rosa i Lluïsa Terrades per part del Patronat de la Fundació. Una tercera trobada de la CEA, al juliol, permetrà extreure conclusions dels aspectes tractats i explorar propostes de millora conjuntes al sector.
