La Fundació Els Tres Turons ha estat present els dies 23 i 24 d’octubre al Saló de l’Ocupació, al Recinte de Montjuïc, Barcelona. Hem participat en l’estand de BCN Salut Mental, una aliança estratègica que uneix diferents entitats proveïdores de serveis públics en salut mental a Barcelona per oferir una atenció més integrada i efectiva a les persones amb necessitats de suport psicosocial.
Durant el saló, vam presentar el Servei d’Inserció Laboral (SIL) Barcelona, un servei especialitzat que treballa per a facilitar l’accés al mercat de treball ordinari a persones amb condicionants de salut mental. Aquest servei acompanya les persones en el seu procés de recuperació laboral, contribuint així a la seva autonomia i desenvolupament personal.
Els assistents al nostre estand van poder conèixer programes com el Singulars, el Qualifica’t i elSIOAS, tots orientats a millorar l’ocupabilitat i la inclusió laboral de persones amb necessitats específiques.
Amb la nostra presència al Saló, reafirmem el nostre compromís per continuar impulsant projectes que promoguin una inserció laboral justa i sostenible, acompanyant cada persona en el seu procés cap a un futur laboral més inclusiu.
La Fundació Els Tres Turons va participar a les XI Jornades Tècniques de Xarxa ISEM, que es van celebrar del 22 al 24 d’octubre a València. Aquest esdeveniment, que coincideix amb el 20è aniversari de la Fundació SASM, va reunir experts i professionals del sector per a debatre sobre la rehabilitació psicosocial a l’estat espanyol.
Les presentacions van incloure temes clau com la qualitat dels serveis de salut mental, models innovadors d’atenció i la transformació digital en entorns residencials. La participació activa de persones amb experiència directa en trastorns mentals va enriquir les discussions i va reflectir un canvi de paradigma en l’enfocament cap a la salut mental. A més, es van fer tallers i taules rodones que van fomentar l’intercanvi de coneixements i bones pràctiques entre les 21 entitats participants.
La jornada va cloure amb un acte de cloenda que va reafirmar el compromís col·lectiu per millorar l’atenció a persones amb problemes de salut mental.
Dia 22 – Visita al CREAP
El dia 22 va començar amb les activitats de les XI Jornades Tècniques de València, visitant el CREAP. Juan Lázaro, director del CREAP, va compartir la història del centre i la gestió del coneixement que fan. Des del centre s’investiga, es fan guies de bones pràctiques, tenen un servei de consulta i fan jornades i esdeveniments de difusió, a més de ser molt actius a les xarxes socials.
La pluja va fer que s’ajornés al 24 la visita al Centre del Carme CC i al centre històric de la ciutat.
Dia 23 – Les Jornades Tècniques
Les XI Jornades Tècniques de Xarxa ISEM van arrencar el matí del 23 amb Silvia García Esteban com a moderadora a l’edifici Veles e Vents de València. Autoritats com Bárbara Congost, Pablo Sánchez, Julián Sáez i Vicente González van donar la benvinguda als assistents. En la seva intervenció van destacar que les jornades tècniques són vitals perquè s’avança a la feina per a les persones amb reptes de salut mental.
De 10 h a 11 h va ser el torn de la ponència d’Andrés López Pardo, psiquiatre i responsable de comunicació i lluita antiestigma de FAISEM, sobre el “Passat, present i futur de la RPS a Espanya”, que va aportar un enfocament essencial per a entendre la rehabilitació psicosocial.
López va destacar que la rehabilitació psicosocial és una crida a què hem de respondre tots: joves, experts i polítics. Va més enllà de pal·liar símptomes; és transformar vides amb rigor científic. El context importa, i la confiança dels professionals és clau per a la recuperació.
Després va començar la taula de debat sobre nous models d’atenció psicosocial amb María Lomascolo i Adolfo Cangas. Van parlar sobre el compromís antiestigma i la innovació en la intervenció per a persones amb TMG.
Maria Lomascolo, acompanyant terapèutica i peer to peer, va explicar que Obertament lidera la lluita antiestigma en salut mental, abordant problemàtiques en diversos àmbits amb programes d’activisme. Els seus models datenció, basats en evidència científica, avaluen i distingeixen entitats compromeses.
El Dr. Adolfo Cangas Díaz, Catedràtic de la Universitat d’Almeria, va presentar els avenços en l’atenció psicosocial a la pponència “Innovació social en la intervenció de persones amb TMG: projecte SM escolta Almeria”. Hi va destacar l’augment de problemes de salut mental en joves i la necessitat de prevenció. Amb el projecte han atès 50 persones a 200 reunions. “Quan ajudes et pots equivocar; quan acompanyes, no”, va afirmar Cangas.
La segona part de les XI Jornades Tècniques de Xarxa ISEM a València van continuar amb les presentacions:
“RED ISEM AVUI: Qualitat en serveis, formació professional i drets humans en salut mental. Compromesos amb l’excel·lència i el respecte”. La coordinadora de l’entitat, Sara Marcos, va destacar la importància de la qualitat a les entitats de salut mental. Va presentar el projecte #ISEMconQ sobre mesurament d’indicadors de qualitat, va anunciar un curs formatiu sobre gestió de qualitat per dins i fora de l’organització, dins del #DISEMinar, i la col·laboració d’un protocol de formació en drets humans per a professionals.
Va continuar Claudio Alamán, presentant el seu innovador “Model SASM d’atenció a persones amb TMG”. Des del 2021, han implementat programes com rehabilitació individual, acompanyament preventiu i intervenció en crisi, sempre prioritzant les necessitats dels usuaris.
Després, Jesús Rienda va explicar com va ser l’experiència de transformació digital en entorns residencials per a persones amb TMG, a través de projectes com #DIGISEM, i d’una aplicació per a gestionar activitats i, amb la col·laboració de Patricia Pons, en un projecte que utilitza Realitat Mixta per a millorar l’atenció i garantir accés igualitari a tractaments de qualitat.
Finalment es va presentar la iniciativa #GAMISEM, el I Torneig Nacional de Videojocs amb Ulleres de Realitat Virtual, acompanyada d’una campanya de captació de fons.
Les jornades van continuar amb la taula rodona “En primera persona”, on Silvia García va parlar sobre “Acompanyar la psicosi”, José Arcadio Marín va compartir la seva experiència en primera persona en entorns residencials, i Antonio J. Serrano va representar «Amb Experiència Pròpia».
Antonio J. Serrano, com a coordinador de la iniciativa, va explicar que la seva entitat és autogestionada i integrada per persones que han tingut un problema de salut mental o malestar emocional. No hi ha distinció entre professionals i persones usuàries. A més, va compartir que fan tallers de sensibilització des de l’ESO fins a Batxillerat, així com xerrades específiques per a alguns graus, com a auxiliars de medicina, psicologia, medicina, etc.
En aquesta taula, Silvia García, acompanyant terapèutica i peer to peer, va assenyalar que el diagnòstic així com altres conceptes com “l’adherència al tractament” o la “consciència de malaltia” són claus per aturar la injustícia epistèmica. Silvia va afegir que l’autoestigma és una conseqüència de l’estigma que hi posa la societat. Però no és autoestigma, és estigma social.
José Arcadio, expert per experiència, va exposar la seva situació abans, durant i després d’una crisi. Com se sentia, quins recursos va utilitzar, i a qui agraeix el suport i l’acompanyament (amics, professionals, col·lectiu…), i va subratllar que “si hi ha experts per experiència en aquestes jornades, és perquè hi ha hagut un canvi de paradigma”. I també va afegir que “el canvi en salut mental vindrà quan s’hi incorpori el nostre coneixement”.
Finalment, les XI Jornades Tècniques de RED ISEM a València van concloure amb Luis Pelegrín, president de la FEARP, que també té entre els seus objectius generar i compartir coneixement, i Silvia Maraver, gerent de FAISEM, que va destacar la importància de lexperiència en primera persona en l’àmbit professional. Tots dos van coincidir que les iniciatives donaran més possibilitats a les persones usuàries que s’atenen si se segueix treballant de manera col·laborativa.
Dia 24 – Visita als recursos de la Fundació SASM i Assemblea General d’ISEM i ADECEM.
Després de poder visitar el Centre Cultural del Carme i el centre de València, el dia 24 els assistents es van dividir en dos grups. Les persones que van assistir a l’Assemblea General d’ISEM i ADECEM i els que van visitar els recursos de la Fundació SASM. Per finalitzar el dia, es va celebrar una experiència gastronòmica a l’Albufera, incloent-hi tast de vins i passeig amb barca.
Conclusions
El paper de les persones amb experiència pròpia a l’àmbit de la salut mental és fonamental per diverses raons:
Perspectiva única: aporten una visió àmplia i realista d’un repte de salut mental, cosa que enriqueix enormement la comprensió dels professionals i el públic general.
Reducció de l’estigma: perquè ajuden a desmitificar els reptes de salut mental i combatre els prejudicis socials.
Apoderament: la participació activa en esdeveniments com les XI Jornades Tècniques de Xarxa ISEM demostra que les persones amb trastorns mentals poden ser agents de canvi i experts en la recuperació.
Millora dels serveis: les experiències i opinions són crucials per a desenvolupar i millorar els models d’atenció i els serveis de salut mental.
Suport entre iguals: poden oferir un suport únic a altres persones que estan passant per situacions semblants, basat en la comprensió mútua i lexperiència compartida.
Innovació: aporten idees i solucions innovadores basades en les pròpies experiències que poden no ser evidents per als professionals.
Humanització de l’atenció: la participació ajuda a recordar que darrere de cada diagnòstic hi ha una persona amb una història única, promovent un enfocament més humà i centrat en la persona.
Esperança i recuperació: en compartir les històries de recuperació, ofereixen esperança a altres que estan lluitant amb problemes de salut mental, facilitant-ne així la recuperació.
En el context de les XI Jornades Tècniques de Red ISEM, la inclusió de persones amb experiència pròpia com a ponents i moderadors (com Silvia García Esteban i José Arcadio Marín) reflecteix aquest canvi de paradigma cap a un enfocament més inclusiu i participatiu en la salut mental. Això subratlla la importància de considerar les persones amb experiència en trastorns mentals no només com a receptors d’atenció, sinó com a experts valuosos les veus dels quals són essencials per a l’avenç en el camp de la salut mental.
En resum, les jornades no només van destacar pel contingut científic i social, sinó també pel component humà, cosa que les converteix en un esdeveniment significatiu per a l’avenç en salut mental a l’estat espanyol.
El grup d’atenció a les famílies de la Fundació va organitzar dimarts 22 d’octubre un acte orientat a facilitar la comprensió de la legislació vigent de reforç de l’exercici de la capacitat jurídica de les persones ateses. Sota el títol «Mesures judicials«, Cristina Pujadas, de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya, va exposar davant d’una quarantena de persones aplegades a la Biblioteca de Vilapicina i la Torre Llobeta, les opcions derivades de l’aprovació de la llei 8/2021 i l’aprovació, al Parlament de Catalunya, del Decret llei 19/2021, que van suposar un gir en el respecte de la capacitat jurídica de les persones ateses dins l’àmbit de la salut mental.
Pujadas va exposar les vies legals que el decret habilita per tal de respectar l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat i que acosta la legislació vigent a l’esperit de la Convenció Internacional sobre Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l’estat espanyol el 2008.
Després d’una exposició inicial, la xerrada es va convertir en un diàleg amb les persones assistents on Pujadas va fer èmfasi en en la importància de preveure i anticipar escenaris i en la importància de tenir en compte la voluntat de persona dins un nou marc legal que fa centre en garantir drets de ciutadania.
L’Ajuntament de Barcelona va presentar dimecres 22 d’octubre el Pla de barris 2025-2028, una jornada ciutadana on es van projectar els eixos d’intervenció pública centrals i transversals amb experts en cada àmbit, representants territorials i caps de projecte.
Durant la sessió es va celebrar una taula rodona d’educació amb Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social i Investigadora en desigualtats educatives; Berezi Elorrieta, cap de projecte del Pla de barris, i Isa Redaño, membre de l’entitat Martinet Solidari. La segona taula rodona va girar al voltant de l’espai públic i va comptar amb les aportacions de Núria Font, arquitecta i doctora en geografia; Montse Redon, cap de projecte del Pla de barris; Jacoba Castillo, membre del col·lectiu Les Vernedes, i Josefina Ramos i Encarna Luna, veïnes de Ciutat Meridiana.
La Fundació Els Tres Turons va ser present a l’acte a través d’objectes realitzats pel taller de bricolatge domèstic dins el projecte “Més amb menys” del Pla Comunitari Roquetes, que va finalitzar l’any passat, finançat pel Pla de barris, així com l’acció “Fem un pas” al barri del Carmel, que continuarà aquest any. Ambdues propostes són accions de prevenció en salut mental a partir d’intervencions al territori realitzades amb un enfocament comunitari.
Per altra banda, el primer any també es va efectuar una acció a Sant Genís dels Agudells a través d’un procés participatiu que va comptar amb la implicació de la Fundació, concretament a partir de la Masia de Can Soler, que va ser un dels eixos d’intervenció.
La tercera edició del Pla de barris preveu una inversió de 300 milions d’euros per a combatre les desigualtats a la ciutat.
Segons les dades publicades a l’Informe INSOCAT 17 (Entitats Catalanes d’Acció Social. Abril 2024), l’agudització de les situacions de pobresa extrema i el descens generalitzat en la qualitat de vida de les classes mitjanes és un fet constatat a Catalunya, com demostra l’anàlisi i evolució de les dades des del 2008. Una quarta part de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió de manera sostinguda en els darrers quinze anys. Estar en situació de pobresa malmet la salut orgànica i mental, posa en risc de rebre violències i discriminació a persones adultes i infants, i és una situació injusta en termes d’igualtat d’oportunitats i justícia global que afecta tota la societat.
El creixent desequilibri entre els ingressos i els costos de la vida en un context inflacionari on cada cop costa més accedir als aliments, als subministraments energètics i, sobretot, a l’habitatge, implica una vulneració dels drets de ciutadania i està afectant la salut física i mental de les persones, especialment d’aquelles on s’entrecreuen diversos eixos de discriminació, provocant desànim i impotència.
«Cuando vives en la pobreza extrema, estás atrapado en un complejo sistema de relaciones de poder y dominación. Necesitamos adoptar un enfoque sistemático para mostrar cómo estas diferentes vertientes interactúan entre sí». (Consulta sobre el tema del 17 de octubre, Foro para la Superación de la Pobreza, març de 2024).
Los malos tratos sociales e institucionales destruyen nuestra dignidad. A menudo te hace sentir débil porque pones toda tu energía en hacer algo y no ves los resultados. Es algo que divide» (una persona en situació de pobresa).
«No se nos ve como familias que necesitan ayuda o apoyo, sino como padres que han fracasado. No se tienen en cuenta nuestras condiciones de vida. Esta percepción del fracaso distorsiona las relaciones entre padres y profesionales y se convierte en un pretexto para reproducir la dominación de las instituciones sobre los padres» (seminari europeu «Construir un futuro sin pobreza para los niños: padres y sociedad juntos», novembre 2023).
La salut mental implica poder ser reconegut com una persona amb vàlua pròpia, amb dret a la vida en les condicions suficients per a poder-la viure. La pobresa no permet aquestes condicions i, per tant, cal combatre-la si aspirem a promoure la salut mental de les persones.
Desvincular el patiment mental i emocional de les condicions materials per a la vida és un risc massa gran per a societats que aspiren a la inclusió i l’equitat.
HolaHola 👋, benvinguda / benvingut a Fundació Els Tres Turons
🗨️ Aquest és el xat de contacte del Projecte Prelaboral al barri del Carmel que gestionem des de la Fundació. 👉 AQUÍ trobaràs més informació 📄 Perquè puguem parlar primer has de llegir i acceptar la Política de Privacitat.
