Els diferents nuclis del programa Ocell de Foc Barcelona Ciutat impulsem una nova edició de La Crida de projectes juvenils d’emprenedoria col·lectiva, amb l’objectiu de donar suport a grups de joves que vulguin crear, fer créixer o consolidar iniciatives amb impacte social i comunitari.
Convocatòria oberta del 2 de març al 15 de maig
La Crida s’adreça a grups de joves d’entre 18 i 29 anys, vinculats a la ciutat de Barcelona, que tinguin una idea de projecte amb potencial per convertir-se en un servei o producte de proximitat, dins el marc de l’Economia Social i Solidària.
Què ofereix?
Acompanyament gratuït de fins a 35 sessions.
Sessions grupals.
Sessions individuals Entre 500 i 1.000 € per a l’engegada del projecte.
Durant el procés, els projectes seleccionats participaran en sessions conjuntes, rutes cooperatives pel territori i acompanyaments personalitzats per definir el model organitzatiu, econòmic i jurídic.
Què demana?
Ser un grup mínim de 4 joves d’entre 18 i 29 anys.
Iniciar el projecte entre juliol i novembre.
Constituir-se com a associació o cooperativa
També s’organitzen 4 sessions informatives (presencials i online) per resoldre dubtes i orientar els grups interessats.
Amb La Crida, des d’Ocell de Foc reforça el compromís amb la participació juvenil, l’autogestió i la creació de projectes transformadors, promovent iniciatives que generin impacte positiu als barris de Barcelona
Si sou un grup de joves amb una idea en ment, aquesta és la vostra oportunitat.
L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari de Catalunya (OSVASC), organisme del Departament de Salut, ha impulsat la campanya “Tolerància zero a la violència contra els professionals de la salut”, una iniciativa té com a objectiu sensibilitzar tant els professionals com la ciutadania sobre la necessitat de garantir entorns assistencials segurs, respectuosos i lliures de qualsevol forma de violència —ja sigui física o verbal— envers els professionals de la salut.
La violència en l’àmbit sanitari és una realitat que impacta negativament en la salut i el benestar dels equips professionals, així com en la qualitat de l’atenció que reben les persones ateses. Per aquest motiu, des de l’OSVASC es promou una estratègia coordinada amb diferents agents del sistema sanitari per consolidar una cultura de tolerància zero davant qualsevol conducta violenta.
En el marc d’aquesta campanya, es convida els centres i serveis assistencials a:
Difondre el cartell de la campanya.
Promoure activament el missatge de respecte cap als professionals.
Donar a conèixer el Registre de casos de violència contra professionals de la salut a Catalunya.
Accedir als continguts formatius específics disponibles per als equips professionals.
A més, s’està treballant en la creació d’una normativa específica per reforçar la prevenció i l’abordatge de les situacions de violència en l’entorn sanitari.
Des de la Fundació Els Tres Turons reafirmem el nostre compromís amb la protecció dels nostres equips i amb la promoció d’espais assistencials segurs, respectuosos i basats en la confiança mútua.
ECAS afirma que la regularització extraordinària aprovada pel govern espanyol que ha de reconèixer la ciutadania d’entre 120.000 i 150.000 persones a Catalunya, segons estimacions de la Generalitat, no pot exigir com a requisit l’empadronament perquè nombrosos ajuntaments estan negant el registre a persones que viuen als seus municipis, incomplint, per tant, l’obligació que tenen d’inscriure tothom que hi resideix.
Tal com ha denunciat en repetides ocasions des de la Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes, que sumen al voltant de 500 entitats, desenes d’ajuntaments a Catalunya no garanteixen el compliment del tràmit d’empadronament i vulneren així el que és una obligació tant per a l’administració pública local, com per a la ciutadania.
La regularització anunciada per la Moncloa, que s’ha de fer efectiva amb la màxima celeritat perquè les persones migrades puguin fer efectius els seus drets i sortir de les situacions d’exclusió a què les aboca la irregularitat administrativa, posa de manifest un cop més la necessitat de comptar amb registres padronals que reflecteixin la realitat als nostres pobles i ciutats. La funció del padró és saber qui viu als municipis per tal que els ens locals puguin dimensionar els seus recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.
El padró no atorga drets, és la porta d’accés als drets que el nostre ordenament jurídic reconeix a totes les persones. Segons denuncia ECAS, negar o posar traves a l’empadronament és vulnerar els drets humans perquè impedeix o dificulta l’accés a la salut, a l’educació o als serveis socials. «En el procés actual que ha de regularitzar la situació administrativa de centenars de milers de persones a l’estat espanyol no es pot exigir estar empadronat perquè suposaria continuar condemnant una part d’aquesta ciutadania a la precarietat i l’exclusió», manifesta.
La Xarxa d’Entitats pel Padró continua reclamant el compliment de la normativa que regula l’empadronament com a registre administratiu per a conèixer la població dels municipis, i alhora recorda que la prioritat ha de ser el compliment dels drets de totes les persones.
El proper 3 de març de 2026, la Fundació Els Tres Turons participarà en una jornada al Centre Cívic del Carmel que combinarà cultura, salut comunitària i acció al territori: la projecció del documental Una xarxa vital, un col·loqui posterior, una visita a l’hort i un tastet a la terrassa.
La iniciativa sorgeix a partir de la realització i estrena del documental, impulsat pel Pla de Barris, dirigit per Aïda Torrent i produït per Camille Zonca, amb l’objectiu d’aprofitar una peça audiovisual creada en un territori concret de la ciutat per a generar diàleg i interacció amb projectes similars d’altres barris.
Un retrat del suport comunitari com a motor de transformació social
El documental se centra en el programa de Salut Comunitària del Raval, i mostra com aquest model acompanya persones en situació de vulnerabilitat a través del suport entre veïns i veïnes, la implicació comunitària i la creació de xarxes de cura. Els testimonis que recull destaquen la importància del suport emocional i pràctic que es genera dins la comunitat, i posen en valor la força d’una xarxa veïnal activa com a motor de transformació social.
A més, la peça ofereix una mirada transversal i inclusiva, reflectint la riquesa humana i cultural del barri, així com els desafiaments i oportunitats que afronten les persones que hi viuen.
Presentació del projecte “Hort i Salut al Carmel”
Després de la projecció, s’obrirà un diàleg col·lectiu sobre les temàtiques del documental, on des de la Fundació hi participarem aportant l’experiència de l’entitat en salut comunitària i prevenció.
En aquest espai, hi presentarem el projecte Hort i Salut al Carmel, una iniciativa que utilitza l’horticultura urbana com a eina per a generar vincles, promoure benestar i combatre l’aïllament social a través d’una activitat comunitària significativa.
La jornada inclourà també una visita a l’hort, de la mà de les persones que hi participen i hi treballen, i finalitzarà amb un tastet comunitari a la mateixa terrassa, facilitat per l’Associació Hebe, amb torrades amb pesto i/o herbes remeieres.
Al llarg de la jornada, la il·lustradora Vicky Cuello, membre del col·lectiu Femiñetas, va anar dibuixant en directe les idees principals, reflexions i moments destacats de cada intervenció. El resultat és un conjunt d’imatges que recullen de manera visual i accessible el fil conductor de l’acte, seguint l’ordre cronològic amb què es va desenvolupar la jornada.
Aquest resum il·lustrat permet tornar a repassar els continguts de les diferents ponències i taules de debat, així com els missatges clau que es van compartir al voltant de la salut mental comunitària, el treball en xarxa, el paper del territori i la importància de posar les persones al centre de les polítiques i les pràctiques socials.
Les imatges ajuden a sintetitzar idees complexes i fan més entenedors els debats que es van generar durant la jornada, convertint-se en una eina útil tant per a les persones que hi van assistir com per a aquelles que no van poder ser-hi presents.
Des de la Fundació volem agrair especialment la feina de Vicky Cuello per saber transformar paraules, reflexions i emocions en un relat visual que ja forma part de la memòria del nostre 40è aniversari.
