El passat 3 de març, el Centre Cívic del Carmel va acollir una matinal dedicada a la salut comunitària i el treball en xarxa, amb la projecció del documental Una xarxa vital. La jornada va reunir veïns i veïnes, professionals i representants d’entitats del territori en un espai de trobada, reflexió i intercanvi sobre el paper dels projectes comunitaris en la millora de la vida als barris.
La iniciativa s’emmarca en un programa impulsat pel Pla de Barris, amb la implicació de la Fundació Tot Raval, i va anar més enllà de la projecció audiovisual, incorporant espais de diàleg i una visita a l’hort comunitari del centre cívic.
Durant la jornada es van presentar diverses activitats participatives al voltant del projecte Hort i Salut al Carmel, una iniciativa comunitària impulsada pel Pla de Barris del Carmel amb la col·laboració de la Fundació Els Tres Turons.
Un documental sobre experiències reals de suport mutu
La sessió va començar amb la projecció de Una xarxa vital, un treball audiovisual que recull diferents experiències de participació i cura col·lectiva als barris. A través de testimonis reals, el documental mostra com la implicació comunitària i el suport mutu poden contribuir a transformar la vida quotidiana.
Les històries que s’hi presenten posen en valor processos de participació, iniciatives de cura i projectes comunitaris que evidencien el potencial de les xarxes veïnals com a motor de canvi social.
Diàleg amb entitats i projectes del territori
Després de la projecció, es va obrir un col·loqui amb persones vinculades a projectes comunitaris. Hi van participar Joan Gubern, de la Fundació Els Tres Turons; Núria Vallejo, coordinadora de projectes comunitaris amb joves a l’Associació Hebe, i Carmen Fuertes, responsable de l’àmbit de salut comunitària de la Fundació Tot Raval.
Durant la conversa es van compartir experiències diverses, des de l’acompanyament a joves fins a projectes de salut comunitària amb una llarga trajectòria al territori. Una idea va vertebrar tot el diàleg: els projectes tenen més impacte quan es construeixen amb la comunitat i a partir del coneixement del barri.
Gubern va presentar el projecte Hort i Salut al Carmel, una iniciativa que promou la inclusió social, la reducció de l’aïllament i la generació de vincles a través de l’agricultura urbana i la participació comunitària.
Una visita a l’hort per tancar la jornada
La jornada va continuar a la terrassa del centre cívic amb una visita a l’hort comunitari, un espai que exemplifica aquesta manera de treballar des de la proximitat i la col·laboració. Les persones assistents van poder conèixer de primera mà el funcionament del projecte i el seu impacte en el dia a dia del barri.
La trobada va finalitzar amb un tastet compartit, facilitat per l’Associació Hebe, que va esdevenir un moment distès per continuar conversant, intercanviant impressions i reforçant vincles.
La Fundació Els Tres Turons ha participat recentment al pòdcast Descobrint Collserola, un espai dedicat a donar a conèixer iniciatives i projectes vinculats al Parc Natural de la Serra de Collserola. En aquest capítol, l’entrevistat ha estat Joan Gubern, responsable de vinculació amb el territori de la Fundació, que ha explicat la tasca social, ambiental i comunitària que es duu a terme a la Masia de Can Soler.
Durant la conversa, Gubern ha presentat la trajectòria de la Fundació Els Tres Turons, nascuda l’any 1985 al barri del Carmel amb la voluntat d’acompanyar persones amb diagnòstics de salut mental en els seus processos de recuperació i inclusió social. En aquest sentit, ha destacat com el projecte de Can Soler representa un exemple de com la natura i el treball comunitari poden contribuir al benestar i a la participació activa de les persones.
La Masia de Can Soler, situada al barri de Sant Genís dels Agudells, actua com a punt de transició entre la ciutat de Barcelona i l’entorn natural de Collserola. Aquest espai singular acull diversos projectes de recuperació agrícola i de preservació de la biodiversitat, impulsats amb la participació directa de les persones ateses per la Fundació.
Projectes que connecten salut mental, natura i comunitat
Un dels projectes més emblemàtics és la recuperació d’un antic oliverar abandonat durant dècades. “Quan vam començar a treballar-hi, les oliveres havien crescut sense manteniment durant gairebé setanta anys. Recuperar-les ha estat un procés llarg, però avui tornen a ser productives i ens permeten parlar de biodiversitat, territori i salut mental des d’una experiència real”, ha explicat Joan Gubern. Actualment, l’oliverar produeix un oli d’oliva simbòlic elaborat amb la varietat autòctona becaruda.
Durant l’entrevista també s’ha posat en valor el banc de llavors impulsat després de la pandèmia, que té com a objectiu preservar varietats locals d’hortalisses. Entre elles hi destaca el tomàquet mandó, una varietat tradicional vinculada a finques de l’entorn de Collserola. Les persones participants en el projecte s’encarreguen de tot el procés, des de l’extracció i assecat de les llavors fins al seu envasat i distribució a horts urbans.
Segons Gubern, aquestes iniciatives contribueixen a transformar la mirada social sobre la salut mental. “El que busquem és passar d’un model on les persones són vistes només com a pacients a un model on són ciutadans actius que aporten valor a la comunitat. Quan treballen en projectes que tenen un impacte real en el territori, també es trenquen molts prejudicis”, ha assenyalat.
A més dels projectes agrícoles i forestals, l’espai de Can Soler acull activitats obertes a la ciutadania, com tallers artístics amb elements naturals, jornades d’agroecologia i activitats educatives amb escoles i instituts de Barcelona. L’objectiu és fomentar la connexió amb la natura i garantir l’accés universal als beneficis que ofereixen els espais verds.
Des de la Fundació Els Tres Turons agraïm la invitació al pòdcast i l’oportunitat de donar visibilitat a aquesta iniciativa. Espais com Descobrint Collserola ens permeten explicar projectes que connecten salut mental, natura i comunitat.
El Servei de Rehabilitació Comunitària per a Joves (SRCJ) de la Fundació Els Tres Turons va celebrar el 25 de febrer passat la primera Assemblea de Joves de 2026, una trobada participativa amb les persones ateses del servei que va tenir lloc al Centre Cívic Torre Llobeta.
L’assemblea s’emmarca dins del programa de millora de l’autonomia i la funcionalitat i té com a objectiu crear un espai on el jovent pugui compartir propostes, conèixer novetats del servei i participar activament en el seu funcionament, a més de gaudir d’un moment de trobada i relació.
Aquestes trobades formen part de la metodologia del servei, que aposta per la participació activa de les persones joves en el seu procés de recuperació, reforçant l’autonomia, la presa de decisions i el sentiment de pertinença al projecte.
Un espai per impulsar projectes de vida
El Servei de Rehabilitació Comunitària per a Joves és un recurs especialitzat en salut mental adreçat a joves d’entre 16 i 29 anys, que ofereix un espai de suport per millorar els recursos psicosocials i facilitar l’inici o la represa d’un projecte personal, formatiu o laboral.
La intervenció es basa en plans individualitzats de rehabilitació, que combinen activitats grupals, intervencions individuals i suport familiar, amb un enfocament comunitari centrat en potenciar les capacitats i l’autonomia de cada persona.
El servei desenvolupa diferents programes orientats a la millora de les habilitats personals i socials, com ara activitats de la vida diària, rehabilitació cognitiva, activitats expressives, promoció d’hàbits saludables o projectes d’inserció comunitària.
Amb 25 places disponibles i cobertura principalment als districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, el servei forma part de la xarxa pública de salut mental del Servei Català de la Salut.
Amb iniciatives com l’assemblea de joves, la Fundació Els Tres Turons continua apostant per una rehabilitació psicosocial comunitària que posa el jovent al centre, promovent la participació, la convivència i la construcció de projectes de vida significatius.
La Melanie Moreno, coneguda artísticament com a Meranï i usuària del taller audiovisual WeLab del Servei de Joves de la Fundació, ha estat seleccionada per participar en la 14a Mostra d’Art en Femení, que se celebrarà del 6 al 28 de març de 2026 al Centre Cívic Torre Llobeta.
La mostra forma part del programa d’activitats del Mes de les Dones, un espai dedicat a la promoció de la creativitat i l’exhibició de propostes artístiques fetes per dones, així com al diàleg i la reflexió a través de les arts visuals.
Meranï hi participa amb una sèrie de tres il·lustracions titulada Peste, Infestación i Agalmatofilia, un projecte personal desenvolupat en el marc del seu procés creatiu al taller audiovisual WeLab.
La inauguració de l’exposició tindrà lloc divendres 6 de març a les 19 h al Centre Cívic Torre Llobeta, i es podrà visitar fins al 28 de març. L’activitat és gratuïta.
La Mostra d’Art en Femení vol esdevenir un espai on les dones artistes puguin compartir experiències, llenguatges i sensibilitats diverses, tot experimentant amb temàtiques, estils, colors i textures.
La participació de Meranï en aquesta edició posa en valor el talent, la mirada artística i el recorregut personal de l’autora, i alhora evidencia la importància dels espais de creació com WeLab, que acompanyen processos artístics i expressius.
Els dies 14 i 15 d’abril de 2026, el barri de Sant Genís dels Agudells serà l’escenari de les VI Jornades d’Agroecologia Urbana, una iniciativa dedicada a aprofundir en el coneixement de la fertilitat del sòl i en les pràctiques agrícoles sostenibles aplicades a l’entorn urbà. Les inscripcions ja estan obertes.
Les jornades tindran lloc en dos espais del barri: el Centre Cívic Casa Groga i la Plaça Meguidó, i comptaran amb la participació de dos referents del sector: Mariano Bueno, pioner de l’agricultura ecològica i divulgador de formes de vida saludables, i Òscar Rodríguez, enginyer agrícola i expert en agroecologia.
Una mirada al sòl com a base de l’agroecologia
El programa començarà dimarts 14 d’abril, amb una xerrada-col·loqui titulada “Terra viva, terra fèrtil” al Centre Cívic Casa Groga (Av. del Jordà, 27, Horta-Guinardó). Durant la sessió s’abordaran qüestions clau com la vida microscòpica del sòl, els processos de compostatge i diversos preparats naturals per millorar la fertilitat de la terra. La jornada acabarà amb un torn obert de preguntes i debat amb el públic.
L’endemà, dimecres 15 d’abril, les jornades es traslladaran a la Plaça Meguidó (Horta-Guinardó), on es realitzaran diverses experiències pràctiques vinculades a l’agricultura ecològica. Les persones participants podran aprendre a construir un fertirrigador casolà, descobrir el Banc de llavors de Can Soler i participar en l’elaboració d’un preparat de microorganismes per enriquir el sòl. La sessió finalitzarà amb el lliurament de planter de varietats locals recuperades.
Una iniciativa col·laborativa al barri
Les VI Jornades d’Agroecologia Urbana compten amb la col·laboració de diverses entitats i institucions del territori. En concret, hi participen l’Ajuntament de Barcelona, l’Estratègia d’Alimentació Sostenible de Barcelona, a més del Centre Cívic Casa Groga com a col·laborador, que fan possible l’organització d’aquesta iniciativa comunitària dedicada a promoure l’agroecologia, la biodiversitat i la cultura del sòl.
Amb el lema “Terra viva, terra fèrtil”, aquestes jornades volen posar en valor la importància del sòl com a ecosistema viu i fomentar pràctiques que contribueixin a una agricultura urbana més sostenible i resilient.
