Ja estan obertes les inscripcions pel Programa Singulars 2025 que la Fundació Els Tres Turons duu a terme de forma conjunta amb el Grup CHM i Sinèrgia. La iniciativa, impulsada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) amb fons del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), està adreçat a joves d’entre 16 i 29 anys i té per objectiu augmentar l’ocupabilitat de la població jove. Amb aquest objectiu fomenta la formació professionalitzadora i treballa per acompanyar i afavorir la inserció al mercat laboral ordinari i també a centres especials de treball.
El programa, que es desenvoluparà de l’1 de gener al 31 de desembre de 2024, està destinat a oferir suport individualitzat i formació professionalitzadora a joves d’entre 16 i 29 anys que es trobin en situació de desocupació.
L’objectiu del programa és fomentar la inserció laboral dels participants a través d’una combinació d’orientació professional, assessorament personalitzat i activitats per al desenvolupament de competències transversals. A més, es promou la participació en accions socials, culturals i cíviques, així com en activitats que connecten els participants amb l’entorn productiu del territori.
Suport individualitzat
Accions d’orientació professional, assessorament individualitzat, informació laboral i suport en la recerca d’ocupació.
Accions de desenvolupament de competències transversals.
Actuacions socials, culturals i cíviques de reforç del paper social i cooperació amb agents del territori.
Actuacions de coneixement de l’entorn productiu.
Itinerari formatiu
Els participants al Programa Singulars es podran beneficiar de tres formacions i una formació transversal a càrrec de Sinèrgia, un centre especialitzat en formació i potenciació de competències professionals.
Activitats bàsiques de logística de magatzem (125 hores).
Conducció de carretons elevadors (20 hores).
Estratègies de servei: qualitat i orientació al client (100 hores).
També inclou un mòdul de sensibilització sobre igualtat i salut laboral, amb una durada de 40 hores.
Requisits per participar
El programa està dirigit a joves que compleixin els següents requisits:
Estar inscrits com a demandants d’ocupació no ocupats (DONO).
Tenir vinculació amb la xarxa de salut mental.
Mostrar motivació i interès per completar almenys una de les formacions ofertes.
Les representants d’ECAS també van criticar la ineficàcia del sistema de garantia d’ingressos
ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) va comparèixer el 20 de novembre passat davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya per a presentar els informes 16 i 17 d’INSOCAT, que analitzen els indicadors socials a Catalunya. Les ponents, Mariona Puigdellívol, directora d’ECAS; Teresa Bermúdez, membre de la junta directiva, i Marta Garcia, responsable d’Acció Comunitària de la Fundació Els Tres Turons i membre de la vocalia de pobresa d’ECAS, van subratllar la necessitat urgent de reformar el sistema de prestacions socials per a combatre la pobresa i les desigualtats.
Entre les dades exposades destaquen:
Un 25% de la població catalana viu en risc de pobresa i exclusió social, una taxa que no ha variat durant els darrers 15 anys, fet que evidencia l’existència un problema estructural.
La privació material severa ha passat del 3,9% el 2009 al 8,9% el 2023.
L’encariment del cost de la vida, especialment de l’habitatge, és un factor clau. El 33% de les llars en situació de lloguer estan en risc de pobresa.
A més, es va posar de manifest que el sistema de garantia d’ingressos, amb eines com l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania, no és capaç d’assolir els seus objectius. Per exemple, 60% de les llars en pobresa severa no reben cap cobertura d’aquestes prestacions.
Propostes clau d’ECAS:
Una reforma profunda del sistema de prestacions per a fer-lo més accessible, individualitzat i universal.
Simplificar els processos burocràtics i establir una finestreta única presencial.
Incrementar la inversió social, especialment en habitatge i protecció social, per abordar la cronificació de la pobresa.
Finalment, es va fer èmfasi en els col·lectius més vulnerables: joves, dones i migrants, on el risc de vulnerabilitat és encara més alt.
Podeu recuperar la reunió de la comissió al web del Parlament i la compareixença d’ECAS a l’enllaç següent:
El pròxim divendres, 22 de novembre, tindrà lloc la XII Jornada de BCN Salut Mental, sota el títol «Més de 40 anys de rehabilitació comunitària. De centre de dia a SRC, i ara què?». L’acte, que es farà de 9 a 14 h al Hub Social de la Fundació Bofill (C/ de Girona, 34, Barcelona), té com a objectiu reflexionar sobre els reptes actuals dels Serveis de Rehabilitació Comunitària (SRC) en la xarxa social i sanitària, així com la seva connexió amb altres serveis.
Judith Bellvehí, cap d’àrea assistencial de la Fundació Els Tres Turons, formarà part de les taules de debat i hi contribuirà amb la seva experiència en rehabilitació comunitària. La jornada també comptarà amb altres experts i testimonis en primera persona per a oferir una mirada polièdrica al futur dels SRC i el seu rol en la millora de la salut mental.
Entre les activitats destacades, es presentaran projectes com ‘Delete Edatisme’, una proposta audiovisual i comunitària desenvolupada per la Fundació Els Tres Turons i el Casal de Gent Gran de Sant Genís, que serà presentada per Miriam Pagès, del Servei de Rehabilitació Comunitària de Joves de la Fundació.
Inscripcions i preu: L’assistència a la jornada té un cost de 30 € (15 € per a estudiants). Les places són limitades i es pot fer la inscripció aquí.
Marta García, de la Fundació Els Tres Turons, compareixerà davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament per abordar la cronificació de la pobresa a Catalunya
Marta Garcia, responsable d’Acció Comunitària de la Fundació Els Tres Turons, compareixerà davant la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya com a membre de la vocalia de pobresa d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). La sessió tindrà lloc dimecres, 20 de novembre, i es podrà seguir en directe a les 11.20 h des d’aquest enllaç.
En aquesta intervenció, García i altres representants d’ECAS, entre els quals la directora, Mariona Puigdellívol, presentaran els informes 16 i 17 d’INSOCAT, l’informe d’indicadors socials. El primer es titula «Les fractures internes del sistema de garantia d’ingressos. Propostes de millora» i està dedicat a analitzar el sistema de prestacions actuals, posant el focus en les prestacions per a garantir els ingressos mínims, amb l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania com a eines fonamentals per reduir la pobresa, encara lluny d’assolir els seus objectius. L’estudi analitza el panorama actual, identifica elements de millora i fa propostes perquè el sistema en conjunt sigui més efectiu en termes de reducció de la pobresa i les desigualtats.
Davant aquest escenari, les entitats socials han denunciat la necessitat urgent d’augmentar la inversió social i implementar polítiques públiques col·laboratives entre les administracions, el sector social i el món acadèmic per a fer front a aquesta situació.
Experts i testimonis reclamen una resposta comunitària al malestar
La Fundació Els Tres Turons va organitzar dijous 14 de novembre una jornada per a commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental al Casal de Barri La Barraca del Carmel. Amb el lema “Salut mental i malestars avui: de l’abordatge individual a les solucions col·lectives”, l’acte va ser seguit per una cinquantena d’assistents presencials i també via YouTube. La trobada es va centrar en els reptes actuals de la salut mental, fent èmfasi en els drets, la recuperació i la participació comunitària com a camins necessaris per a un abordatge integral del malestar.
Una jornada de reflexió comunitària sobre el patiment
La jornada, inaugurada per Alexandra Lara en nom de la comissió organitzadora, va comptar amb una taula rodona en què hi van intervenir Mercedes Serrano-Miguel, treballadora social i doctora en Antropologia Mèdica; Iñaki García Maza, psicoterapeuta amb una llarga trajectòria en l’acompanyament de processos terapèutics; i Edgar Vinyals, activista pels drets humans en salut mental. Lara va obrir l’acte reflexionant sobre les causes estructurals del patiment psíquic i el paper de la societat: “Gran part del patiment rau en causes psicosocials i econòmiques que són bàsicament estructurals”, va assenyalar, afegint que no es pot responsabilitzar exclusivament la persona del seu malestar. També va traslladar l’agraïment al Casal de Barri La Barraca del Carmel per acollir la jornada i als participants del taller d’accessibilitat del Servei d’Inserció Laboral per col·laborar en la retransmissió de l’acte.
“Hi ha un seguit de malestars que poden sorgir del context social”
Mercedes Serrano-Miguel va centrar la seva intervenció en els factors socials que afecten el benestar psíquic. Segons va explicar, la salut mental no es pot entendre només a través de la biologia ni del model biomèdic, que sovint simplifica una realitat molt més complexa: “Hi ha certs malestars de patiment greu que es fan més complexos perquè hi ha qüestions socials que s’hi sumen”, va dir Serrano. Va advertir sobre la influència del neoliberalisme en la creació d’una societat que afavoreix la competitivitat i la hiperproductivitat, provocant patiment i una tendència a l’aïllament. També va assenyalar el perill de medicalitzar problemes socials i va proposar “coresponsabilitzar-se dels malestars” mitjançant xarxes de suport i un model d’intervenció social on les cures comunitàries siguin centrals.
“El patiment és fonamentalment psico-social i ha desbordat l’espai clínic i terapèutic”
Per la seva banda, Iñaki García Maza va destacar la necessitat d’abordar el malestar des d’una perspectiva psicosocial i comunitària, i no únicament des de la teràpia individual. Amb 25 anys d’experiència en psicoteràpia, García Maza va compartir la seva visió sobre la saturació de l’espai terapèutic: “El patiment ha desbordat l’espai clínic i terapèutic habitual”, va afirmar, insistint que “som entorn, la persona no pot viure al marge del seu context”. García Maza va remarcar com la precarietat i la desigualtat social agreugen el malestar col·lectiu i, en aquest sentit, va denunciar que “la subjectivitat capitalista és fràgil, no assentada sobre una base d’acció comunitària”. Segons l’expert, la tendència a etiquetar i medicalitzar el malestar quotidià fa que la salut mental empitjori, desmobilitzant els individus i limitant-ne la capacitat per a identificar les causes estructurals del patiment.
“La meva vida va canviar quan vaig guanyar capacitat de decisió i d’influència”
Edgar Vinyals va compartir la seva experiència personal com a exemple de resistència al model biomèdic i psiquiàtric. Va proposar una reinterpretació del model bio-psico-social que incorpori la història i els determinants polítics com a factors crucials per a la salut mental: “El sistema no es desconstruirà sol. Els determinants socials de la salut em parlaven de l’educació, l’oci, la cultura, però em faltava la política i l’economia”, va apuntar Vinyals. Va subratllar la importància de “tenir una veu política escoltada” per a transformar la salut mental, destacant que el seu patiment va disminuir quan va recuperar la capacitat de decidir sobre els tractaments i l’acompanyament que rebia.
Com negociar la medicalització
En el debat sobre la medicalització del patiment psicosocial, Edgar Vinyals va afirmar que el sistema mèdic distribueix fàrmacs sense oferir opcions alternatives. Vinyals va advocar per una gestió col·laborativa de la medicació, subratllant la necessitat d’acompanyar els pacients i fomentar un diàleg entre aquests i els professionals. Mercedes Serrano-Miguel va defensar la idea de “negociació” entre pacients i terapeutes per a decidir conjuntament sobre els tractaments. “La medicació és una qüestió molt personal”, va explicar Serrano, insistint en la importància de respectar el dret del pacient a decidir sobre el seu propi cos. Per la seva part, Iñaki García Maza va criticar el sistema de salut per la tendència a sobrecarregar la psiquiatria, on les visites poden durar menys de deu minuts: “És més car repartir antidepressius que fomentar activitats comunitàries”, va manifestar.
Alternatives: espais segurs
Els ponents van coincidir en la necessitat de crear espais de suport mutu i xarxes de cures per a oferir alternatives a la institucionalització i a la solució biomèdica tradicional. García Maza va subratllar la importància de “l’autoorganització i la politització de les cures” com a vies per a reforçar l’apoderament i evitar la desmobilització de les persones. També va insistir que l’escolta activa i la construcció de vincles són essencials per al benestar psicosocial. Vinyals va afegir que el suport comunitari permet enfortir la salut mental col·lectiva, destacant el feminisme i altres moviments com a models d’autoorganització útils en aquest procés.
Cloenda
Marisa Rosa, presidenta de la Fundació Els Tres Turons, va cloure l’acte agraint l’organització a la comissió de treball comunitari i va remarcar la necessitat de col·lectivitzar els malestars per a trobar-hi solucions. Rosa va compartir la reflexió d’Iñaki García Maza sobre el context actual: “Vivim immersos en contextos d’acceleració i autoexplotació que el sistema mateix ens imposa, i és en aquests espais on hem de començar a qüestionar aquestes realitats”. També va destacar la importància de construir una xarxa de suport que posi les cures i la interdependència al centre. Així, va concloure la jornada amb un compromís per a continuar impulsant espais de debat i d’acompanyament que permetin afrontar el malestar des d’un enfocament col·lectiu i solidari.
