L’Ajuntament de Barcelona va presentar dimecres 22 d’octubre el Pla de barris 2025-2028, una jornada ciutadana on es van projectar els eixos d’intervenció pública centrals i transversals amb experts en cada àmbit, representants territorials i caps de projecte.
Durant la sessió es va celebrar una taula rodona d’educació amb Sheila González, doctora en Polítiques Públiques i Transformació Social i Investigadora en desigualtats educatives; Berezi Elorrieta, cap de projecte del Pla de barris, i Isa Redaño, membre de l’entitat Martinet Solidari. La segona taula rodona va girar al voltant de l’espai públic i va comptar amb les aportacions de Núria Font, arquitecta i doctora en geografia; Montse Redon, cap de projecte del Pla de barris; Jacoba Castillo, membre del col·lectiu Les Vernedes, i Josefina Ramos i Encarna Luna, veïnes de Ciutat Meridiana.
La Fundació Els Tres Turons va ser present a l’acte a través d’objectes realitzats pel taller de bricolatge domèstic dins el projecte “Més amb menys” del Pla Comunitari Roquetes, que va finalitzar l’any passat, finançat pel Pla de barris, així com l’acció “Fem un pas” al barri del Carmel, que continuarà aquest any. Ambdues propostes són accions de prevenció en salut mental a partir d’intervencions al territori realitzades amb un enfocament comunitari.
Per altra banda, el primer any també es va efectuar una acció a Sant Genís dels Agudells a través d’un procés participatiu que va comptar amb la implicació de la Fundació, concretament a partir de la Masia de Can Soler, que va ser un dels eixos d’intervenció.
La tercera edició del Pla de barris preveu una inversió de 300 milions d’euros per a combatre les desigualtats a la ciutat.
Segons les dades publicades a l’Informe INSOCAT 17 (Entitats Catalanes d’Acció Social. Abril 2024), l’agudització de les situacions de pobresa extrema i el descens generalitzat en la qualitat de vida de les classes mitjanes és un fet constatat a Catalunya, com demostra l’anàlisi i evolució de les dades des del 2008. Una quarta part de la població de Catalunya està en risc de pobresa o exclusió de manera sostinguda en els darrers quinze anys. Estar en situació de pobresa malmet la salut orgànica i mental, posa en risc de rebre violències i discriminació a persones adultes i infants, i és una situació injusta en termes d’igualtat d’oportunitats i justícia global que afecta tota la societat.
El creixent desequilibri entre els ingressos i els costos de la vida en un context inflacionari on cada cop costa més accedir als aliments, als subministraments energètics i, sobretot, a l’habitatge, implica una vulneració dels drets de ciutadania i està afectant la salut física i mental de les persones, especialment d’aquelles on s’entrecreuen diversos eixos de discriminació, provocant desànim i impotència.
«Cuando vives en la pobreza extrema, estás atrapado en un complejo sistema de relaciones de poder y dominación. Necesitamos adoptar un enfoque sistemático para mostrar cómo estas diferentes vertientes interactúan entre sí». (Consulta sobre el tema del 17 de octubre, Foro para la Superación de la Pobreza, març de 2024).
Los malos tratos sociales e institucionales destruyen nuestra dignidad. A menudo te hace sentir débil porque pones toda tu energía en hacer algo y no ves los resultados. Es algo que divide» (una persona en situació de pobresa).
«No se nos ve como familias que necesitan ayuda o apoyo, sino como padres que han fracasado. No se tienen en cuenta nuestras condiciones de vida. Esta percepción del fracaso distorsiona las relaciones entre padres y profesionales y se convierte en un pretexto para reproducir la dominación de las instituciones sobre los padres» (seminari europeu «Construir un futuro sin pobreza para los niños: padres y sociedad juntos», novembre 2023).
La salut mental implica poder ser reconegut com una persona amb vàlua pròpia, amb dret a la vida en les condicions suficients per a poder-la viure. La pobresa no permet aquestes condicions i, per tant, cal combatre-la si aspirem a promoure la salut mental de les persones.
Desvincular el patiment mental i emocional de les condicions materials per a la vida és un risc massa gran per a societats que aspiren a la inclusió i l’equitat.
«Salut mental i malestars avui: de l’abordatge individual a les solucions col·lectives»
La jornada del Dia Mundial de la Salut Mental que organitza la Fundació Els Tres Turons tindrà lloc el 14 de novembre. Us animem a reservar-vos la data i unir-vos a nosaltres en aquest espai de reflexió i debat.
Data: 14 de novembre de 2024 Hora: 17.30 h Lloc: Casal de Barri la Barraca del Carmel També en directe a través de YouTube
Aquesta jornada comptarà amb experts i testimonis en primera persona per a reflexionar i debatre les problemàtiques actuals de la salut mental, des de l’òptica de la recuperació, els drets i la participació activa en la comunitat.
No us ho perdeu! Serà una gran oportunitat per aprendre i compartir visions sobre l’abordatge col·lectiu dels reptes que ens planteja la salut mental.
Avui dia 10 d’Octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest 2024, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), ha situat la salut mental als entorns laborals com a focus de les reivindicacions,amb la idea de garantir que la feina no esdevingui un risc per a la salut mental sinó que es protegeixi als espais de treball.
Ara bé, tenint en compte la situació global de la feina remunerada, l’auge d’ideologies que no respecten els drets humans i l’augment de les persones que, tot i tenir feina, continuen sense poder sostenir els mínims per a sortir dels resultats que marquen els indicadors de pobresa, es fa difícil pensar que l’actual regulació de les relacions laborals, especialment per a aquelles persones en situació de més vulnerabilitat, pugui proporcionar un marc just per a millorar el benestar i la salut.
La precarietat en l’ocupació està estretament relacionada amb la precarietat social, que inclou dificultats econòmiques i problemes d’accés a l’habitatge. La classe social, el gènere, l’edat, la racialització, la discapacitat, els problemes de salut mental o la situació migratòria contribueixen a una discriminació afegida que impacta negativament en la salut i el benestar. Les persones que acumulen més discriminacions estructurals són les més desprotegides davant d’aquesta precarietat. De fet, segons l’Enquesta Europea de Salut a Espanya (2020), la precarietat laboral afecta especialment persones joves, migrants i dones
Des de la Fundació Els Tres Turons volem ser un altaveu de la necessitat que l’atenció a la salut mental es pugui situar en el marc dels drets humans i, per això, també creiem que cal destacar la dimensió col·lectiva de les discriminacions. Quan un problema és estructural i té a veure amb l’organització social i del sistema, s’ha d’abordar també de manera col·lectiva i no fragmentada. Si no abordem el marc general del model que regeix les nostres relacions socials, difícilment podrem implementar canvis que millorin les condicions de vida de totes les persones, incloses aquelles més vulnerades, a la feina i fora d’ella.
Com apunta Iñaki García Maza en l’article “¿Que nos está pasando? Hacia una nueva política del malestar desde las prácticas sociales”, la dissolució de les formes col·lectives d’entendre el món ha catapultat aquesta idea del “sálvese quien pueda”. Davant l’absència de narratives unificadores col·lectives, les formes identitàries d’explicar-nos a nosaltres mateixes ens fragmenten perquè ens situen permanentment davant d’un altre i no al costat “de”. I tot això, sota les condicions materials del neoliberalisme que ha anat soscavant progressivament els pilars dels sistemes de protecció social a les nostres societats.
Des de la Fundació donem suport a aquelles pràctiques d’acompanyament terapèutic que inclouen aquesta dimensió col·lectiva i situada, per a poder entendre que els patiments tenen una arrel sistèmica i que cal situar-se al costat de les persones que acompanyem per a poder reclamar polítiques socialment justes, amb perspectiva interseccional i amb centralitat de les cures i el respecte als drets humans.
Juntes preservem i reivindiquem millor els nostres drets.Juntes construïm salut mental.
Des de la Fundació Els Tres Turons celebrem cada any el nostre Dia de la Salut Mental. Properament anunciarem el lema, la data i el lloc de la celebració de la jornada. La diada consistirà en un conjunt d’actes oberts al públic que anunciarem properament al web https://www.els3turons.org/ i a les xarxes socials.
Ocell de Foc Barcelona Nord ha organitzat una la jornada titulada «Relació amb les pantalles» que tindrà lloc el pròxim dijous, 17 d’octubre. L’acte es durà a terme a l’Espai Jove Boca Nord (carrer dels Agudells, 37-45, Horta-Guinardó, Barcelona) i està oberta a joves, professionals i la població en general.
L’objectiu de l’esdeveniment és generar un espai de reflexió i diàleg sobre les conductes addictives relacionades amb l’ús de les pantalles, un tema especialment rellevant entre el jovent. A través d’una xerrada i debat obert, es volen analitzar els efectes que aquestes conductes tenen sobre la salut mental i el benestar emocional.
Ponent destacat
La jornada comptarà amb la intervenció de Juan José Santamaría, psicòleg del Centre d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions – AIS, que oferirà experiència i coneixements sobre les addiccions digitals i la seva gestió, amb un enfocament centrat en la joventut.
Detalls de la jornada
Data: dijous, 17 d’octubre de 2024
Horari: 11 h – 13 h
Lloc: Espai Jove Boca Nord, carrer dels Agudells, 37-45, Horta-Guinardó, 08032 Barcelona
Activitat gratuïta i oberta: no és necessària inscripció prèvia.
A qui va dirigida?
Aquesta activitat està pensada per a joves, professionals del camp de la salut mental i les addiccions, així com per a famílies i població en general interessada a conèixer els riscos i les implicacions de l’ús excessiu de les pantalles.
Vine a compartir inquietuds, aprendre de la mà de professionals i formar part d’aquest espai de diàleg que cerca aportar noves eines i coneixements per abordar les addiccions digitals. T’hi esperem!
