Avui, 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, la Fundació Els Tres Turons vol afegir-se a la denúncia de la greu vulneració dels drets humans de les dones i infants que persisteix i augmenta emparada en discursos reaccionaris i en els conflictes armats arreu del món.
La violència masclista afecta greument la salut mental i el benestar de les dones i els infants i no es pot entendre l’acompanyament als processos de recuperació en salut mental sense tenir-la present.
Les violències masclistes es perpetuen arreu del món i n’augmenta la virulència en guerres i conflictes armats, que generen un patiment humà absurd i innecessari i justifiquen la crueltat i l’explotació, reforçant una manera d’habitar el món que s’oposa a la vida.
A Europa, a l’estat espanyol i a Catalunya, les dones pateixen violències estructurals que les empobreixen, les fan emmalaltir i augmenten la precarietat de les seves vides. El repartiment desigual de les càrregues de cures, l’escletxa salarial, la desprotecció davant les violències masclistes i la violència vicària, el silenci i el rebuig quan s’atreveixen a denunciar, són violència.
A més, el gènere també s’entrecreua amb altres eixos d’opressió com l’origen, la discapacitat, la classe social o la racialització, entre d’altres, posant a les persones en situacions de més vulnerabilitat a l’hora de patir discriminació i violència.
Davant les guerres i els genocidis, davant els discursos d’odi i rebuig cap a la lluita feminista i per la igualtat de drets, davant les violències masclistes i sexuals, cal refermar el compromís amb els drets de les dones i els infants en un marc de justícia social, antiracisme i drets humans.
Aquest 25-N:
Assenyalem la violència i la desigualtat com a culpables del patiment mental de dones i infants.
Reivindiquem comunitats lliures d’opressions i violències, on la tendresa i la cura ens permetin viure en pau i significativament, gaudint d’una vida digna de ser viscuda.
Reivindiquem la fi de la violència, les guerres i l’explotació com mitjans de control geopolític i patriarcal.
Per això un any més donem suport als comunicats afins i a les convocatòries de manifestació.
La Fundació Els Tres Turons va participar divendres 21 de novembre a la XIII Jornada Tècnica de BCN Salut Mental, dedicada a “Infàncies i adolescències avui: transformacions socials i emergències en salut mental”. La trobada, que va reunir professionals i serveis del territori, va posar el focus en els reptes que la societat actual planteja al benestar emocional d’infants i joves.
La Jornada va ser inaugurada per Joan Vegué, Aina Plaza i Cecília Fàbregues, representants del Departament de Salut, juntament amb Lídia Ametller, de l’Ajuntament de Barcelona.
A la primera taula, dedicada a “Salut mental en infants i joves avui”, Marcel Cano i Mark Dangerfield van reflexionar sobre els canvis socials accelerats, la hiperproductivitat, la pèrdua de vincles comunitaris i l’augment de l’aïllament juvenil, factors que impacten directament en la salut mental.
La Fundació presenta el projecte Ventila’t
A la segona taula, centrada en experiències i projectes de BCN Salut Mental en l’àmbit infantojuvenil, la terapeuta ocupacional Jessica Arribas, del Servei de Joves de la Fundació Els Tres Turons, va presentar el Ventila’t, un projecte pensat per reforçar la socialització, l’autonomia i el benestar dels joves entre 16 i 29 anys que atén el servei.
Arribas va exposar que bona part del jovent que arriba al programa ho fa després de trajectòries marcades per la desconnexió social i educativa, l’aïllament i la dificultat per establir vincles fora de l’entorn familiar. El 60% només es relaciona amb la seva família i el 90% encara viu a casa dels pares, un context que pot limitar la presa de decisions i el desenvolupament de l’autonomia.
El Ventila’t es planteja com una eina clau per a revertir aquesta situació: a través de sortides i activitats de convivència, els joves poden generar vincles presencials, treballar habilitats socials, gestionar emocions i participar en tasques compartides com planificar àpats, resoldre imprevistos o organitzar la logística de la sortida.
Les famílies també hi troben beneficis, ja que les sortides els ofereixen un espai de respir i autocura. Segons les valoracions recollides, tres de cada quatre famílies aprofiten aquests dies per a fer activitats de lleure i descansar, fet que repercuteix positivament en el vincle amb els seus fills.
Jessica Arribas va destacar que les jornades de convivència no són un luxe, sinó “una eina imprescindible per treballar l’autonomia, la confiança i, en definitiva, la salut mental dels joves”.
L’acte de celebració dels 40 anys de la Fundació reuneix experts i activistes en una jornada que reivindica una salut mental comunitària basada en les cures col·lectives i els drets humans
El 20 de novembre, el Hub Social BCN va acollir l’acte central de celebració del 40è aniversari de la Fundació Els Tres Turons, una jornada que va reunir unes 200 persones per a reflexionar sobre el passat, el present i el futur de la salut mental comunitària. L’acte va comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.
La trobada va combinar discursos institucionals, una ponència inaugural, dues taules de debat amb referents del sector, alguna sorpresa i la projecció d’alguns vídeos de la campanya 40 veus, 40 dies.
Una jornada de pensament profund, debat rigorós i reivindicació col·lectiva, la trobada va esdevenir un espai per a revisar pràctiques, qüestionar estructures i repensar el futur de la salut mental comunitària. Unes 200 persones —professionals, activistes, persones ateses, representants d’entitats i administracions— van omplir l’auditori en una jornada que, de principi a fi, va proposar una mirada crítica i compromesa.
Benvinguda institucional: la importància de la salut mental comunitària
L’acte es va iniciar amb les intervencions de representants polítics i institucionals que van situar el valor del model comunitari i el paper essencial de la Fundació.
Alfons Santos, director de la Fundació Els Tres Turons, va obrir l’acte recordant que la Fundació ha crescut fidel al seu compromís: “Construir salut mental des de la comunitat, amb la comunitat i per a la comunitat”, va afirmar, alhora que va destacar que, malgrat les tensions i els reptes actuals, cal defensar els espais d’autonomia, els projectes de vida i l’acompanyament vinculat al territori. També va posar en valor el treball d’equip, les aliances i el compromís de les persones ateses i les famílies.
Lídia Frias, directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Barcelona, va remarcar la rellevància dels programes d’inserció laboral i el paper pioner de la Fundació en generar oportunitats de feina digna per a persones amb diagnòstic de salut mental.
Josep Tristany, director del Pla Director de Salut Mental i Addiccions, va apuntar que la salut mental comunitària és avui un objectiu estratègic del país, però que encara queda molt camí per fer en matèria de recursos, governança i coordinació interinstitucional. Tristany va agrair el paper precursor de la Fundació Els Tres Turons en la construcció d’un model que ara es vol generalitzar.
Anna Vila, directora general de Serveis Socials i Inclusió, va destacar l’aportació de la Fundació en l’àmbit dels suports a la vida independent i els projectes de vincle comunitari, subratllant que “la cura i l’acompanyament quotidià són essencials per garantir drets”.
Marta Villanueva, regidora de Salut, Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona, va insistir en la necessitat d’abordar la salut mental des de tots els àmbits municipals i va reconèixer la Fundació com a peça clau al districte.
Pilar Solanes, en representació de la Diputació de Barcelona, va remarcar la mirada comunitària com a condició indispensable per transformar els sistemes d’atenció.
Finalment, Marisa Rosa, presidenta de la Fundació, va tancar el bloc institucional agraint la presència de totes les persones i destacant que “40 anys no serien possibles sense la força col·lectiva que ens ha impulsat des del primer dia”.
Ponència inaugural: una mirada al desemparament
Després de la benvinguda institucional, la jornada va entrar de ple en una reflexió exigent sobre com guarim i com cuidem, i sobre què vol dir realment comunitat quan parlem de salut mental.
La intervenció de José Leal Rubio, psicòleg clínic, psicoanalista, assessor i supervisor clínic i Institucional en serveis de salut mental, presentada per Judit Bellvehí, cap d’Àrea assistencial de la Fundació, va fer una invitació a mirar de cara les zones fosques sobre les quals s’ha construït el sistema de cures.
Leal va començar parlant del desemparament no com un concepte clínic, sinó com una experiència social. Va explicar que gran part del patiment emocional que acompanya les persones no és individual, sinó que emergeix d’un entorn on les xarxes de suport s’han afeblit:
“Vivim en societats que generen solitud i després ens demanen que ens en responsabilitzem individualment. La solitud no és un símptoma personal: és un producte social”.
A partir d’aquesta idea, va introduir el tema de les cures, amb dades tan colpidores com reveladores:
“El 80% de les cuidadores de persones amb trastorn mental greu són dones. I més del 88% de l’atenció total la sostenen les famílies, en silenci”.
Una xifra que va remoure el públic, especialment quan va insistir en el concepte de “familiarització forçada del patiment”:
“A les famílies se’ls ha assignat un rol impossible. No pot ser que l’Estat delegui en les mares allò que no assumeix institucionalment”.
Leal també va posar el dit a la nafra en un dels punts més polèmics: la burocratització del sistema. Va descriure-la com un mecanisme que protegeix les institucions però que pot allunyar-les de les persones:
“La burocràcia no cuida. Regula, classifica, ordena… però cuidar és una altra cosa. Cuidar és implicar-se”.
I va defensar la necessitat d’una ètica de la cura que sigui política, comunitària i radical:
“La cura no és una relació íntima, ni privada, ni sentimental. És un pacte social. Si no repartim la responsabilitat de cuidar, convertim la cura en explotació”.
La seva ponència va tenir moments de reflexió profunda però també d’esperança. Leal va reivindicar que, quan les comunitats s’organitzen, transformen el malestar en força col·lectiva:
“Quan una persona descobreix que no està sola, el patiment canvia de forma. La comunitat no guareix, però acompanya. I això ja és una forma de guarir».
Taula rodona: «La salut mental comunitària, a revisió»
La primera taula rodona, moderada per Marta Garcia, responsable d’Acció Comunitària de la Fundació, va aprofundir en la crítica estructural i conceptual del model actual. La moderadora va obrir-la amb una frase que sintetitzava les tensions del camp:
“Parlem de drets, però encara hi ha pràctiques que els vulneren. I la vulneració d’un dret és una ferida ètica que no pot passar desapercebuda”.
La psicòloga clínica i activista Laura Sicilia va començar assenyalant que una part important del malestar ve de les pròpies estructures de poder:
“És impossible fer acció comunitària real dins d’unes institucions que encara funcionen amb lògiques verticals. Si la salut mental comunitària no desjerarquitza, no transforma”.
Sicilia va reivindicar el paper dels espais de suport mutu com una de les pràctiques més transformadores:
“Als grups d’ajuda mútua no hi ha terapeuta i pacient. Hi ha persones. I quan això passa, apareix una igualtat que és subversiva”.
La pedagoga i investigadora Asun Pié va reprendre el fil de Leal per aprofundir en l’impacte de gènere:
“Si no abordem la precarització de les cures, la salut mental comunitària és una mentida. És un trasllat injust de la responsabilitat a les dones”.
Pié va insistir en un punt que va ressonar molt entre el públic:
“Parlem de cures, però no parlem de qui cuida les cuidadores. I sense aquesta pregunta no hi ha ètica de la cura».
El psicòleg i formador Iñaki García Maza va oferir una intervenció més conceptual, amb una metàfora que va generar complicitat:
“Tenim institucions sòlides sostingudes per professionals líquids que atenen subjectes gasosos. I així és molt difícil que les formes encaixin”.
Va proposar entendre la salut mental com una oportunitat per a repensar els vincles socials:
“El patiment és col·lectiu. La clínica és col·lectiva. I el futur també ho haurà de ser”.
El psiquiatre David Clusa va aportar la mirada més institucional, però igualment crítica:
“No podem parlar de salut mental comunitària si un professional té deu minuts per persona. El temps també és un recurs terapèutic”.
I va afegir una reflexió que va generar molts assentiments:
“Estem creant places perquè quadren pressupostos, no perquè responen a necessitats reals. Això no és política pública: és gestió administrativa”.
Una acció artística inesperada
La taula va tancar-se amb una intervenció sorpresa de Teatro de Pacotilla. Cantant i ballant, van aixecar tothom de la cadira amb una acció que recordava que la comunitat també es construeix amb alegria, complicitat i cos.
Taula rodona: «Amb qui i com construïm salut mental col·lectiva»
Moderada per Joan Gubern, responsable de vinculació amb el territori de la Fundació, la segona taula va proposar menys diagnòstic i més proposta.
La pedagoga Roser Batlle va anar directa al que considera essencial:
“Una comunitat que no fa coses juntes no pot cuidar-se. La comunitària no es decreta: es practica”.
Batlle va defensar l’aprenentatge servei com a metodologia per crear vincles reals i transformadors.
La directora d’ECAS, Mariona Puigdellívol, va aportar una lectura política:
“No hi haurà salut mental comunitària sense reduir desigualtats. És impossible. Les desigualtats són un factor de risc de primer ordre”.
Puigdellívol va insistir que la salut mental comunitària és també una lluita per polítiques socials justes.
La directora teatral i cofundadora de L’Altre Festival, Beatriz Liebe, va fer vibrar la sala amb un discurs clar i sensible:
“Quan la gent fa teatre junta, desapareixen les etiquetes. Les persones apareixen. L’art fa possible allò que les institucions no saben fer”.
L’escriptora i activista Marisa Rando va oferir una intervenció que va emocionar els assistents:
“La salut mental comunitària comença quan algú t’escolta sense voler arreglar-te. Quan no ets un diagnòstic, sinó algú amb qui es parla de tu a tu”.
40 anys de memòria i territori
Abans de la projecció dels vídeos de 40 veus, 40 dies, Alexandra Lara, treballadora històrica de la Fundació, va fer un parlament que va captivar la sala. Va parlar dels inicis, de la precarietat, de les primeres famílies i dels primers joves:
“Érem quatre gats i moltes ganes. Però teníem clar que la salut mental havia de ser al barri, no entre quatre parets”.
Va reivindicar la comunitat com el centre de la pràctica:
“Sense el barri no hauríem arribat fins aquí. La Fundació és la gent. I això no canviarà”.
La seva intervenció va introduir la projecció d’una selecció dels testimonis del projecte 40 veus, 40 dies, que van commoure el públic.
Un futur que es construeix en comunitat
La presidenta de la Fundació, Marisa Rosa, va cloure la jornada amb un discurs que va combinar agraïment, memòria i visió de futur.
Va recordar que l’entitat va néixer com una resposta comunitària a una necessitat real, i que quaranta anys després aquesta necessitat continua vigent. Va remarcar que la Fundació defensa “una salut mental comunitària real, no cosmètica”, i que el model que vindrà haurà de ser encara més col·laboratiu:
“Celebrem 40 anys per recordar-nos que el futur de la salut mental no és individual. És col·lectiu. I es construeix des de la cura mútua, la dignitat i la defensa radical dels drets humans”.
L’acte es va tancar amb un llarg aplaudiment que simbolitzava no només un aniversari, sinó la continuïtat d’una lluita compartida.
L’acte va comptar amb la intervenció en directe durant tot l’acte de la il·lustradora Vicky Cuello -que podeu veure aquí– i amb el servei de subtitulació de Subtil.
Els dies 15 i 16 de novembre, un grup de participants del Programa FINDE va gaudir d’una escapada de dos dies a Monistrol de Montserrat, una activitat pensada per a fomentar l’autonomia personal, la convivència i el benestar emocional a través de l’oci inclusiu.
L’estada, en règim de pensió completa a l’Hotel Guilleumes Montserrat, va permetre al grup descobrir l’encant del municipi i realitzar una de les activitats més esperades: la visita a Montserrat amb el cremallera, una experiència que va combinar natura, cultura i espiritualitat en un entorn privilegiat.
Una activitat que va servir per a gaudir d’un ambient de companyonia, de la tranquil·litat de l’entorn i de la possibilitat de desconnectar del dia a dia per compartir vivències fora del cercle habitual de vincles. Activitats com aquesta contribueixen a reduir l’estigma social, enfortir la cohesió i oferir un espai d’alleujament també per a les figures cuidadores a través d’un lleure transformador i accessible.
La iniciativa ha estat organitzada conjuntament per la Fundació Els Tres Turons i el Grup CHM Salut Mental amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Les inscripcions per assistir a l’acte de celebració del 40è aniversari de la Fundació Els Tres Turons, organitzat amb el suport de la Diputació de Barcelona, que tindrà lloc el 20 de novembre al Hub Social BCN, s’han tancat en haver-se assolit el límit d’aforament previst.
Davant la bona acollida i el gran interès per a participar-hi, la Fundació ha habilitat una llista d’espera per a gestionar les possibles baixes i facilitar l’assistència de les persones que no s’han pogut inscriure dins del termini.
Les persones interessades poden sol·licitar ser incloses a la llista d’espera escrivint a comunicacio@els3turons.org, indicant el seu nom, cognoms i dades de contacte. En cas que s’alliberi alguna plaça, s’avisarà directament per correu electrònic.
L’acte, que vol ser un acte d’homenatge i agraïment a quatre dècades construint salut mental comunitària, reunirà professionals, entitats i institucions vinculades a la Fundació per a reflexionar sobre el recorregut i els reptes de la salut mental comunitària.
HolaHola 👋, benvinguda / benvingut a Fundació Els Tres Turons
🗨️ Aquest és el xat de contacte del Projecte Prelaboral al barri del Carmel que gestionem des de la Fundació. 👉 AQUÍ trobaràs més informació 📄 Perquè puguem parlar primer has de llegir i acceptar la Política de Privacitat.
